Recordar la contrasenya

Comunitat Valenciana


imagen sección

Preguntes freqüents

 

  1. Conceptes generals
  2. El sector de la franquícia
  3. Tipologia
  4. Criteris de elecció
  5. Les exclusivitats. Territori, marca,...
  6. El local
  7. Els cànons
  8. Inversió i finançament
  9. El precontracte
  10. El contracte
  11. La relació jurídica
  12. El saber fer: Know How
  13. Formació i assistencia tècnica
  14. Gestió cotidiana de la franquicia
  15. Transmissió i/o rescissió

A.- Conceptes generals

1. Què és la franquícia?
La definició de franquícia segons el Codi Deontològic Europeu és la d'un sistema de comercialització de productes i/o servicis i/o tecnologia, basat en una col·laboració estreta i continuada entre empreses legalment i financerament distintes i independents, el franquiciador i els seus franquiciats individuals, pel qual el franquiciador concedix als seus franquiciats individuals el dret i imposa l'obligació de portar un negoci de conformitat amb el concepte del franquiciador. Este dret faculta i obliga al franquiciat individual, a canvi d'una contraprestació econòmica, directa o indirecta, a utilitzar el nom comercial i /o la marca de productes i/o servicis, el know-how, els mètodes tècnics i de negoci, els procediments, i altres drets de propietat industrial i/o intel·lectual del franquiciador, recolzat en la prestació contínua d'assistència comercial i tècnica, dins del marc i per la duració del contracte de franquícia escrit, pactat entre les parts a este efecte.

2. Quin és el perfil idoni del franquiciador?
La seua experiència en el sector en què es desenrotlla la franquícia, la seua estructura econòmica i la seua capacitat de gestió han de ser prou importants com per a poder assistir i recolzar a l'estructura franquiciada que d'ell depenga. La major responsabilitat del franquiciador serà la de formar i recolzar de forma contínua als seus franquiciats, controlant l'adequació de la gestió de cada unitat franquiciada al sistema que ell ha transmés.

3. Quin és el perfil idoni d'un franquiciat?
El perfil ideal del franquiciat seria una persona amb un cert grau d'iniciativa personal, suficient per a assumir les responsabilitats pròpies de la gestió quotidiana del negoci basant-se en la seua experiència i el seu coneixement del mercat en què opera, però sense posar en perill el model operacional que li ha transmés el franquiciador.

 Amunt

B.- El sector de la franquícia

4. És la franquícia un sistema de futur?
La cada dia major presència d'importants grups empresarials en el món dels negocis fa que per a un particular aïllat siga molt difícil mantindre's al dia en mercats cada vegada més exigents, tecnificats i professionalitzats.

La franquícia és un sistema de creació de negocis que es basa en dos pilars principalment: la marca i el saber-fer. En ambdós casos, el sistema de franquícia aporta estos rellevants elements que permeten a un emprenedor afrontar el seu negoci amb les mínimes garanties de poder desenrotllar-se amb eficàcia.

5. És una fórmula segura d'èxit?
Els experts solen coincidir a afirmar que les empreses franquiciades tenen majors possibilitats d'èxit que altres negocis xicotets de propietat independent.

El sistema de franquícia està dissenyat per a oferir, generalment, una fórmula d'èxit prou provada amb anterioritat, a la que s'unix assessorament i formació contínua.

Els inevitables errors empresarials solen eliminar-se del sistema a través del rodatge del negoci. Així, el franquiciador sol estar en bones condicions per a ajudar a superar els problemes que poden sorgir en l'exercici de l'activitat, gràcies sobretot a l'experiència adquirida.

Un negoci en franquícia és, abans que res, un negoci amb èxit provat en què el franquiciador aporta i facilita tots els seus coneixements i el seu saber fer al franquiciat, i li fa partícip d'experiències comunes a la xarxa, que estan tenint èxit. Així mateix, el franquiciat pot beneficiar-se de les economies d'escala de tota xarxa constituïda, la qual cosa li aportarà un important estalvi de costos.

Tot negoci porta associat un risc, però el sistema de franquícia minimitza eixe risc per la pròpia essència que li caracteritza, i que no és una altra que la d'estar basat en un format comercial d'èxit provat

No obstant això, tot açò no significa que el sistema de franquícies oferisca una seguretat total. Hi ha persones que simplement no són adequades per a este tipus de negoci o franquiciadors que no oferixen tan bones oportunitats com pareix. De fet, una gran part de les franquícies que s'oferixen en el mercat comporten un evident risc, ja que no han sigut prou experimentades i el seu índex de fracàs és alt

6. És un sector madur?

Actualment, el sistema de franquícia és una de les fórmules empresarials que major desenrotllament està tenint en els països industrialitzats, per les innumerables possibilitats que representa, tant per al franquiciat com per al franquiciador.

En l'actualitat, este sistema de negoci mou més de 13.000 milions d'euros al nostre país i suposa més del 10% de l'activitat del comerç detallista. Xifra esta que augmenta en importància si tenim en compte que quasi el 99,9% de les empreses espanyoles són de xicoteta i mitjana dimensió.

La franquícia està present a més en uns 60 sectors d'activitat, en alguns dels quals, com el de tintoreria, missatgeria, paqueteria, moda o fast food, la seua presència és aclaparadora. Només fa falta parar-se en qualsevol centre comercial o en alguns dels carrers més comercials d'Espanya, per a adonar-se de la cada vegada major presència d'este tipus d'establiments.

Els franquiciadors s'estan convertint així en un dels elements més dinàmics pel que fa a generació d'empreses i creació d'ocupació en tot el món. Les companyies franquiciades, per la seua banda, contribuïxen fortament al desenrotllament d'experts tècnics i de gestió, que són vitals per a crear una plantilla experimentada.

D'altra banda, la relació beneficiosa mútua que existix entre el franquiciador i el franquiciat fa que este model d'acord comercial siga un element únic en el món dels negocis, ja que proporciona als empresaris un mitjà assequible per a iniciar i/o accelerar la seua expansió, permetent-los aconseguir els seus objectius més ràpidament i amb menys risc que utilitzant altres modalitats de creixement.

7. Quins són els sectors més rendibles?

La nostra economia està cada dia més orientada als servicis. Estes són les àrees franquiciades que s'espera continuaran creixent ràpidament durant els pròxims anys, les relacionades amb servicis com ara reparacions en la llar i remodelada, neteja de moquetes, mobles i diversos altres servicis de manteniment i neteja.

Però a més, tots els servicis de suport a l'empresa, incloent comptabilitat, gestió de correu, servicis de publicitat, embalatge i enviaments, i servicis de personal. A açò caldria agregar, reparació i servicis de l'automòbil, i altres àrees com a centres de control de pes, salons de bellesa, servicis d'ajuda temporal, impremta i copisteries, centres mèdics, ordinadors i roba.

A més dels exemples mencionats, Restauració, Oci, Moda i Servicis en general són els sectors que actualment tenen una major rellevància. No obstant això, en franquícia qualsevol sector és el més adequat, sempre que encaixe realment amb les expectatives de cada nou franquiciat. Sectors en auge no són adequats per a determinades persones i conceptes en fase inicial resulten excel·lents oportunitats de negoci.

D'altra banda, se sol oblidar que un ràpid creixement no sempre significa l'èxit. Potser una xarxa de franquícies que creix massa ràpid no tinga un adequat servici de suport per a atendre a totes les seues unitats.

Gràcies al rànquing FRANCHISA-30 que publica la consultora FRANCHISA i que determina en cada exercici quins han sigut les cadenes de franquícies que majors recursos financers han captat dels inversors franquiciats, es disposa d'una ferramenta que permet conéixer a quin sector pertanyen les franquícies de major èxit en l'actualitat.

8.Quines són les franquícies que triomfen?
Les franquícies amb una marca de notorietat i de prestigi, que porten molts anys operant en el mercat, amb productes o servicis d'èxit provat, la fórmula comercial o del qual saber fer s'han experimentat prou i que saben seleccionar als seus franquiciats i els subministren una formació integral i adequada i tota l'assistència que necessiten, tant puntualment com continuadament.

No obstant això, una franquícia amb antiguitat, prestigi, una marca notòria, un saber fer d'èxit provat i unes bones prestacions en la formació, suport i assistència, implicarà majors costos per al franquiciat que una cadena poc desenrotllada, que exigisca menys inversions per a la seua adhesió. Però encara que el franquiciat haja de pagar un elevat cànon d'entrada, si la cadena oferix garanties, sempre correrà menors riscos que en una cadena menys notòria i que li exigisca una inversió més reduïda.

9.Quins sectors es consideren de "alt risc"?
Es consideren sectors d'activitat de "alt risc" aquells en què l'èxit no resulta impossible, però sí molt més difícil, a causa de la seua difícil penetració en el mercat i, per tant, a la conseqüent expansió en unitats franquiciades de la cadena. Estos sectors són:

  • Els sectors amb un mercat molt reduït (productes per als escacs, la pesca...)
  • Els sectors amb una demanda estabilitzada o en retrocés (el lli, la llana...)
  • Els sectors de competència molt forta (la restauració ràpida: pizzerías, gelateries, hamburgueseries...)
  • Els sectors lligats a una moda puntual i passatgera.

10. Pot franquiciarse qualsevol activitat?
No. Perquè una activitat puga franquiciarse, és necessari que la dita activitat requerisca un mètode o sistema operatiu determinat i identificable, i que este siga transmissible a tercers. És a dir, que per a franquiciarse, una activitat ha de comptar amb una fórmula comercial provada, clau del seu èxit, descoberta i experimentada pel franquiciador i transmissible als franquiciats per mitjà d'un procés de formació, tant d'inicial com periòdic.

11.Quins són els criteris per a saber si una activitat econòmica és franquiciable?
L'ortodòxia més elemental indica que una franquícia ha d'estar basada sobre una experiència empresarial real i en funcionament, que siga reeixida i que tinga una bona acollida del mercat.

Junt amb això, un aspirant a franquiciador haurà de sentir-se plenament disposat a transmetre i a cedir a tercers l'experiència empresarial que haja pogut acumular, ja que en cas contrari es neguen els coneixements que configuren el "saber-fer" de l'empresa. Suposadament assumits o aconseguits estos elements, cinyell criteris concrets determinaran sens dubte la viabilitat o no d'un moc projecte de franquícia:

  • Marca
  • Reproductibilitat
  • Originalitat
  • Perennitat
  • Rendibilitat

Alguns projectes fracassats han caigut en l'error de creure que assegurant els aspectes financers era ja suficient garantia d'èxit i no obstant això les empreses que estan triomfant en la franquícia són casos en què es produïx una provada combinació dels cinc elements abans mencionats. No hi ha percentatges fixos per a la combinació ideal, és una qüestió de criteri.

Amunt

C.- Tipologia

12. Quins tipus de franquícies existixen?
Basant-se en el criteri que s'utilitze podem distingir distints tipus de franquícies. Des del seu aspecte més general, es podria diferenciar entre franquícia industrial i comercial:

    FRANQUÍCIA INDUSTRIAL: És una forma de col·laboració empresarial entre fabricants. El franquiciador és posseïdor d'un sistema de fabricació i/o patents exclusives que cedix a un altre fabricant que els substituïx en una zona concreta. Donada la facilitat que el franquiciat tindria per a suplantar al franquiciador per mitjà de la còpia de les fórmules i metodologies rebudes, és habitual que este no cedisca al franquiciat tot el procés productiu, sinó tan sols una part.
    FRANQUÍCIA COMERCIAL. Al seu torn es dividix en:

  • Franquícia de producte o distribució: És aquella l'objectiu de la qual és la comercialització d'un o més productes, normalment fabricats pel franquiciador o distribuïts de forma exclusiva per ell.
  • Franquícia de servici: L'objecte del negoci és un servici o conjunt de servicis que el franquiciat comercialitza davall una determinada metodologia rebuda del franquiciador. Este tipus de franquícies exigix al franquiciador un major control per a garantir una adequada qualitat del servici que es preste.
  • Franquícia mixta: Són franquícies l'objecte de negoci del qual incorpora producte i servici.

13. Què és la franquícia màster o principal ?
És una modalitat de franquícia per la qual el franquiciador atorga a una altra persona física o jurídica, cridat franquiciat principal, el dret a explotar una franquícia normalment en un territori ampli, ( un país, per exemple ) amb la finalitat que este tancament posteriorment acords de franquícia amb franquiciats individuals.

La seua posada en funcionament requerix que el mercat siga prou ampli i madur com per a poder assegurar la rendibilitat dels diferents escalons (franquiciador, màster i franquiciats).

El sistema pot funcionar aplicat a un grup de països (per exemple Europa) o a un país únic (Espanya), però pot generar problemes si es concedixen màster a nivell de xicotets territoris (regions o zones).

14. Quins són els aspectes més importants a tindre en compte quan es compra una franquícia màster?
Normalment, els mateixos que han de valorar-se quan s'adquirix una franquícia individual, però amb alguna qüestió afegida, com els compromisos d'obertures mínimes dins del territori seguint un calendari que sol imposar el franquiciador.

Per tant, a més de la qüestió mencionada, caldrà valorar especialment els costos econòmics (sobretot, el dret d'entrada i el cànon periòdic) per a comprovar que són raonables i permeten la rendibilitat del projecte per al franquiciat principal i per als futurs franquiciats individuals.

 Altres factors a tindre en compte són la duració del contracte i la seua possible renovació, els compromisos operatius i de possibles compres mínimes, i les experiències internacionals prèvies del franquiciador.

15.Què són les unitats pilot?
Són les unitats propietat del franquiciador que permeten verificar la rendibilitat del negoci en les mateixes condicions en què posteriorment es transmetrà a la xarxa franquiciada.

Les unitats pilot compliran així mateix altres dos funcions paral·leles:

  •     Servir de centres de formació per a nous franquiciats
  •     Experimentar la viabilitat de nous productes/servicis, abans de ser transmesos a la xarxa.

Amunt

D.- Criteris d'elecció

16. Sóc un potencial franquiciat?
La primera cosa que ha de fer un franquiciat és conéixer-se a si mateix i avaluar la seua predisposició a ser franquiciat. Saber si té un esperit emmotlable per a assimilar la formació que se li dóna; si posseïx al mateix temps dinamisme, ambició i estabilitat personal; si és capaç de sotmetre's a una disciplina o si té l'indispensable esperit de grup, són criteris que un franquiciat ha de satisfer en el seu conjunt. Si no és així és millor que abandone qualsevol idea d'entrar en una cadena perquè no se sentirà bé i s'encaminarà al fracàs.

A continuació, aquells que consideren que poden ser franquiciats haurien de plantejar-se abans que res les qüestions següents:

  • Calibrar l'experiència pròpia i encaminar les seues preferències cap a un tipus de negoci
  • Determinar on durà a terme el negoci i si no disposa de local, decidir on ho busca i com ho obté.
  • Avaluar honestament la capacitat financera amb què compte.
  • Calibrar la dedicació que pot prestar esta nova activitat i pensar en qui estarà al capdavant de la seua gestió.
  • Pensar la informació que demanarà a les marques que a priori li interessen.

A partir d'ací s'obrin dos camins per al nou franquiciat: acudir a un consultor especialitzat per a realitzar conjuntament la selecció d'ensenyes, basant-se en la inestimable experiència que atresoren o bé determinar particularment què ensenyes li interessen, triant inicialment un número reduït de possibilitats, v.G a través de buscadors i qüestionari de selecció.

17. He de reunir algunes condicions especials?

En primer lloc he de considerar els avantatges i els inconvenients que es deriven de la meua decisió i si seré capaç d'assumir les conseqüències.

Principals avantatges de ser propietari d'una franquícia

En la franquícia, el franquiciador prepara al franquiciat un complet pla d'actuació perquè puga gestionar adequadament el seu establiment. Este pla proposa etapes seqüencials per a cada aspecte del negoci, preveu procediments per a la majoria dels problemes de gestió, al mateix temps que li proporciona un marc complet per a les decisions de gestió a què els franquiciats hauran d'enfrontar-se.

Principals inconvenients de ser propietari d'una franquícia

A canvi de la seguretat, formació i suport de màrqueting que li oferix una ensenya registrada, vosté ha de ser capaç i estar disposat a cedir un poc de la seua independència. Si vosté és una persona a qui li agrada prendre la majoria de les decisions pel seu compte o traçar per si mateixa el camí del seu negoci, és probable que la franquícia no siga el seu. Com a propietari d'una franquícia, vosté ha de complir amb els diversos controls i procediments establits pel franquiciador.

Com a fons no oblide que tots els negocis reeixits requerixen una gran dedicació i un dur treball. Cal estar disposat a comprometre's en este sentit.

18.Quin tipus de franquiciats tenen èxit?
Franquiciats amb èxit són els que precisament convenen a qualsevol sector, bé siga a una ensenya en particular, com al sistema de franquícies en general. Si vosté vol valorar les seues possibilitats d'èxit en el món de la franquícia, no està altres que es responga amb sinceritat a alguns d'estos interrogants:

  • Complisc amb les exigències necessàries per a entrar en este món, conte amb alguna experiència sectorial, preparació professional, capacitat d'aprenentatge, temperament i capacitat financera?
  • Quin tipus de treball em resulta més atractiu?
  • Disfrute treballant en el sector de la restauració, amb elements mecànics, amb gent, en el món immobiliari, amb llibres i gravacions, articles esportius, etc.?
  • Estic disposat a treballar de valent i a córrer riscos financers?
  • Posseïsc verdaderament flexibilitat i capacitat per a reciclar-me?
  • Com reaccione davant d'una política de controls?
  • Sóc un "llop solitari", que pren a mal l'autoritat i les restriccions, o bé sóc capaç d'acceptar sense problemes el ser assessorat i dirigit?
  • Si preferisc actuar com a inversor passiu en la franquícia, acceptarà l'ensenya la meua postura?
  • Què pense personalment de la imatge, productes i/o servicis de la companyia?

Respondre sincerament a estes preguntes ajudarà a determinar el seu grau d'èxit potencial com a franquiciat.

En primer lloc seria oportú dir que no hi ha un patró estàndard sobre el perfil més adequat per a poder entrar en la franquícia. Açò és degut fonamentalment a l'existència de franquícies operant en diversos sectors d'activitat, cada una sol·licitant uns requisits diferents.

Fonamentalment per este motiu no es pot especificar, de manera global, les condicions idònies per a poder ser franquiciat. El que si es pot és establir unes pautes generals per a orientar als futurs franquiciats en este sentit:

  • No totes les persones s'adapten plenament al sistema de franquícia o reunixen els requisits exigits pel franquiciador.
  • Si és vosté una persona molt independent és possible que tinga dificultats a seguir les pautes marcades pel franquiciador.
  • Normalment totes les franquícies exigixen uns determinats perfils i requisits als seus franquiciats a què vosté haurà d'adaptar-se.
  • Així mateix, és important que vosté compte amb el suport de la seua família i siga una persona dinàmica i molt treballadora.
  • Lògicament vosté haurà de disposar de la solvència econòmica necessària per a poder fer front a les inversions requerides pel franquiciador.


19. Quins passos són els primers a realitzar abans de contractar una franquícia ?

  • Integrar-se en una franquícia és una decisió important que hi ha prendre amb ampli coneixement sobre les conseqüències de la mateixa i tenint en compte els avantatges i els inconvenients que representa, a tots els nivells.
  • Amb anterioritat a conéixer estes circumstàncies vosté ha de donar adequadament els passos i guiar-se cap a l'objectiu de ser franquiciat. Un xicotet resum del més important a tindre en compte és el següent:
  • Recopilar informació sobre la franquícia.
  • Sectors que puguen encaixar en les seues característiques personals i particulars.
  • Franquiciadors existents: és fonamental identificar a les ensenyes que busquen franquiciats. En el que al mercat espanyol respecta, açò sol anunciar-se en publicacions i portals d'Internet especialitzats. En el nostre mercat també es comercialitzen diverses guies de franquícies.
  • Els seus models de negoci: encara que la majoria de propietaris de franquícies es mostren satisfets amb els èxits obtinguts, hi ha els que patixen perdudes financeres. Esta és la raó per la qual convé extremar les cauteles amb aquells franquiciadors que "garantixen" beneficis o un cert i primerenc èxit.
  • Analitzar si les seues característiques particulars són adequades al sistema de franquícia.
  • Comprovar la informació: quan es tracta d'ensenyes més o menys desconegudes, investigar la veracitat de totes les afirmacions que sobre els seus guanys fa un franquiciador resulta especialment important per a l'esdevenidor del futur franquiciat.
  • Visitar altres establiments franquiciats i constatar la informació.
  • Parlar directament amb els principals responsables de la central i verificar la seua estructura.
  •  No dubte a demanar referències bancàries i comercials.

20. Quins aspectes he de considerar ?
Encara que comprar una franquícia comporta un conjunt d'aspectes a tindre en compte, hi ha dos que destaquen per damunt dels altres i que determinen el futur èxit o fracàs de tot negoci. Lògicament no són els únics però sí fonamentals.

  1. El primer és una bona elecció basada en:
    • El coneixement i l'adequació del sector d'activitat.
    • El concepte de negoci.
    • Les característiques particulars de la franquícia.
    • La solvència i garanties del franquiciador.
  2. El segon és la dedicació i l'esforç personal que vosté haurà d'estar disposat a aportar. Per bo que siga el sistema de franquícia serà molt difícil que este tinga èxit si vosté no aporta un important esforç personal. En este sentit i desenrotllant l'anterior seria convenient:
    • El coneixement i l'adequació del sector d'activitat.
    • El concepte de negoci.
    • Les característiques particulars de la franquícia.
    • La solvència i garanties del franquiciador.
    • Disposar d'una descripció completa del negoci.
    • Disposar del temps necessari per a la seua direcció.
    • Saber de quin franquiciador es tracta i quin és el seu historial, a més de conéixer l'experiència empresarial d'empleats i directors d'eixa companyia.
    • Esbrinar què resultats han obtingut altres franquiciats d'esta mateixa ensenya.
    • ManejarSe nombres. Saber de ciència certa quina serà la inversió total necessària per a entrar en la franquícia.
    • Quant caldrà desembossar pel dret a operar ininterrompudament en este negoci.
    • En el cas que alguns productes i/o servicis hagen de ser adquirits directament al franquiciador, saber com i qui els subministra.
    • Termes i condicions davall els quals la relació de franquícia podrà donar-se per acabada o renovada; quin nombre de franquiciats ha abandonat la cadena durant els últims anys.
    • Efectuar una investigació per a assabentar-se del moment financer de la companyia.

Resumint. Cal investigar abans d'invertir.

És també és convenient requerir els servicis d'un assessor per a examinar les condicions de l'acord de franquícia i la seua oferta abans de firmar qualsevol contracte, persona que no sols haurà de ser experta en franquícia, sinó que també haurà de conéixer la legislació existent sobre el tema.

21. Sol el franquiciador assessorar a l'hora de triar una franquícia?
El franquiciador no sols ha d'oferir-li assessorament sobre les condicions d'arrendament que el negoci pot suportar sense posar en risc la rendibilitat final, sinó que serà ell qui haja d'autoritzar la ubicació i les condicions que l'acompanyen. Demane al franquiciador que li informe de totes les estipulacions econòmiques del concepte per a poder valorar si el lloguer que li sol·liciten és raonable. No obstant això, com vosté sap, qualsevol decisió d'este tipus comporta riscos, derivats bàsicament de la impossibilitat del coneixement previ de les vendes, per la qual cosa tota estimació inicial, per molta experiència que es tinga, no deixarà de ser fal·lible.

22. Quins són les dades que el franquiciador sol ocultar i que convé que el franquiciat conega?

a) El nombre d'unitats de venda que tanquen cada any. A l'hora de contractar una unitat de venda, el franquiciador mai fa menció dels tancaments de la seua xarxa. Abans de firmar el contracte, el candidat a franquiciat, ha d'informar-se fons sobre este aspecte. Els tancaments en els establiments de la cadena poden ser deguts a una mala elecció del franquiciat per part del franquiciador, o a la seua precipitació per expandir-se sense una experiència sòlida. Una xarxa amb un elevat nombre de tancaments en les seues unitats de venda, és sempre una franquícia poc fiable.

b) El nombre de pleits que ha tingut fins a la data. Si el franquiciador ha tingut pleits amb els seus franquiciats, el candidat a adherir-se a la seua cadena, ha d'informar-se de les causes i de les sentències, i entrevistar-se amb els franquiciats en litigi per a contrastar els seus punts de vista. Si en una cadena de franquícia, hi ha un 10 per 100 de franquiciats en litigi amb el franquiciador, el candidat ha de buscar un altre franquiciador sense dubtar-ho.

23. Quan pot afirmar-se que l'èxit d'una franquícia ha sigut provat?
Els experts consideren que quan en els seus establiments pilots ha sigut aplicada la regla francesa del 'tres per dos'.

  1. Quan la fórmula comercial o saber fer del negoci ha sigut provada en tres mercats diferents: local, provincial, regional, al llarg d'un període de dos anys.
  2. La franquícia ha de comptar amb tres centres pilot funcionant amb èxit durant dos anys.

D'altra banda, L'AEF té esta una llei de mínims: els seus membres de ple dret han de comptar amb quatre punts de venda (almenys dos franquiciats) que hagen exercit una activitat solvent durant dos anys.

A més de conéixer la data de constitució de l'empresa, el franquiciat ha de comprovar l'experiència del franquiciador atorgant franquícies: un negoci pot paréixer molt rendible però no ser fàcilment franquiciable.

24. Com reconéixer i detectar les falses franquícies?
Les falses franquícies són aquelles franquícies que, encara que s'anuncien com a tals, no ho són, ja que no compten amb una fórmula comercial provada, ni amb centres pilots per a la seua experimentació. Estos supòsits franquiciadors utilitzen el terme "franquícia" per a atraure i captar franquiciats amb l'únic fi de lucrar-se. L'única forma de detectar-los és verificant, una a una, totes les seues promeses. Per a això, basta d'exigir-los l'adreça i telèfon de, almenys, tres franquiciats de la cadena, i entrevistar-se amb cada un d'ells. També ha d'exigir-se al franquiciador la visita a un centre pilot per a comprovar, personalment i in situ, si la franquícia compta amb una fórmula comercial provada i en funcionament.

També és possible que una empresa pretenga vendre el que no té, perquè la marca que pretén franquiciar no estiga degudament registrada o es trobe embargada per algun contenciós amb una altra companyia. Perquè no hi haja problemes posteriors, el franquiciador ha de ser propietari de la marca i patents dels productes i/o servicis objecte de la franquícia. Conseqüentment, haurà de facilitar les seues dades registrals. Abans de firmar el contracte, el cadidat a franquiciat ha d'acudir al Registre de Patents i Marques, dependent del Ministeri d'Indústria, per a comprovar que el franquiciador no estiga venent paper mullat, bé perquè les marques no estiguen degudament registrades, patentades o perquè es troben embargades per algun contenciós amb una altra empresa. També ha de tindre en compte que la duració del contracte ha de ser superior al període legal d'explotació de la marca franquiciada.

25. Què ha de saber-se d'un franquiciador per a detectar si la seua franquícia creix massa ràpid?
Observant el temps que empra i els diners que invertix a vendre franquícies. Si un franquiciador empra més del 50 per 100 del seu temps i invertix més del 50 per cent dels seus recursos a comercialitzar unitats de venda, significa que no disposa, ni té dissenyat, ni ha desenrotllat un verdader pla de vendes, consolidat i competent, per al seu negoci.

26. Quins sectors es consideren de "alt risc"?
Es consideren sectors d'activitat de "alt risc" aquells en què l'èxit no resulta impossible, però sí molt més difícil, a causa de la seua difícil penetració en el mercat i, per tant, a la conseqüent expansió en unitats franquiciades de la cadena. Estos sectors són:

  • Els sectors amb un mercat molt reduït (productes per als escacs, la pesca...)
  • Els sectors amb una demanda estabilitzada o en retrocés (el lli, la llana...)
  • Els sectors de competència molt forta (la restauració ràpida: pizzeries, gelateries, hamburgueseries...)
  • Els sectors lligats a una moda puntual i passatgera.

27. Quan pot considerar-se que una franquícia és massa cara?
Una franquícia pot considerar-se massa cara:

a) Quan la relació entre ingressos i gastos del franquiciat, inclosos els pagaments que ha d'efectuar al franquiciador, no es correspon amb els esperats, ja que no permet aconseguir els resultats previstos en l'explotació del negoci.

b) Quan el franquiciat no obté els ingressos suficients per a amortitzar i fer front a les inversions realitzades i a l'explotació del negoci, pot dir-se que la franquícia és massa cara, amb el consegüent risc de fracàs.

No són cares les franquícies que encara que exigisquen un cànon d'entrada o royaltys molt elevats, permeten obtindre al franquiciat els ingressos previstos.

28. En una cadena de franquícia, qui suporta un major risc, el franquiciador o el franquiciat?
El franquiciat. Encara que en una xarxa de franquícia, l'ideal seria tindre una estructura en què el risc es compartira equilibradament entre franquiciador i franquiciat. Però la gran majoria dels franquiciadors tracten d'assumir els menors riscos possibles, traslladant-los al franquiciat, que és, qui més riscos assumix i suporta al llarg de l'acord.

Mentres que per al franquiciador, la pèrdua d'un franquiciat no suposa un cost monetari apreciable, per al franquiciat, la pèrdua monetària sempre és important, a més que pot quedar-se sense negoci i sense treball.

Si fracassa la cadena, el franquiciador arrossegarà al franquiciat en la seua caiguda, mentres que si fracassa el franquiciat, la cadena continuarà funcionant. Des del principi, el franquiciat assumix el risc que la marca fracasse per raons alienes a ell. Si açò succeïra, la major pèrdua seria el cànon d'entrada. Altres pèrdues, com el prestigi o la inversió poden pal·liar-se si el seu establiment ha aconseguit prestigi amb el seu treball i els resultats suficients per a continuar la seua activitat de forma independent.

29. Quines són les franquícies que comporten majors riscos per al franquiciat?
A més de les franquícies poc desenrotllades perquè estan començant, les franquícies que comporten majors riscos són:

  • Les falses franquícies
  • Les franquícies massa ràpides
  • Les franquícies amb una expansió mal enfocada, mal dirigida o mal desenrotllada
  • Les franquícies en sectors d'activitat de "alt risc"
  • Les franquícies massa cares.

30. Com saber si el franquiciador és competent i compta amb l'experiència i recursos necessaris perquè la cadena no fracasse?
La falta d'experiència o un saber fer no experimentat, així com la incapacitat empresarial del franquiciador són dos de les causes principals del fracàs en franquícia. D'altra banda, en la franquícia es dóna l'intrusisme. Hi ha firmes oportunistes que l'única cosa que veuen en la franquícia és una oportunitat de negoci a curt termini. Pretenen rendibilitzar molt ràpidament el negoci per mitjà dels ingressos derivats del cànon d'entrada. I, una vegada que el franquiciat posa en marxa el seu negoci, dels royaltys d'explotació.

Per a evitar este tipus de franquícies, és necessari exigir, des del primer moment, la major transparència possible a la central. El franquiciador ha de facilitar tota la informació sobre aspectes com ara: nom i domicili social de l'empresa, data de creació, capital social, socis, facturació, evolució, solvència... A més, ha de comptar amb la infraestructura necessària per a impartir formació, donar assistència i suport als seus franquiciats.

El franquiciat ha de consultar la inscripció de l'empresa franquiciadora en el Registre Mercantil, on a més podrà sol·licitar informació sobre els seus resultats econòmics anuals.

Per a verificar que és una persona física o jurídica solvent s'han de demanar referències a través del banc. També ha de sol·licitar al franquiciador informació sobre l'organigrama de la seua empresa, per a comprovar si compta amb els recursos materials i humans suficients per a impartir formació, facilitar assistència tècnica i prestar suport continu en la gestió als franquiciats.

31. Quin risc correguda la meua elecció si la franquícia no està inscrita en el Registre de Franquiciadors?
Abans que res cal diferenciar entre estar inscrit en el Registre Especial de Franquiciadors (REF), tràmit obligatori per llei, i estar adherit a l'Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF), qüestió totalment voluntària. Si l'ensenya no estiguera en el REF, és el franquiciador qui incompliria la normativa i podria ser sancionat per això, però això no anul·la ni modifica la relació mercantil que vosté establiria amb ell per mitjà del contracte de franquícia.

No tindre registrada la marca és molt més greu, perquè ningú pot cedir l'ús d'una cosa que no posseïx. En este cas podria trobar-se amb greus problemes en el futur per a la utilització de l'ensenya o els signes distintius del sistema. Insistisca en este punt i cerciore's abans de la firma de qualsevol contracte o entrega de qualsevol import de que el dit registre està concedit en favor de la societat franquiciadora. En cas contrari, li aconselle que desistisca.

32. A què es deuen les males eleccions de franquiciats?
Els mals franquiciats són responsabilitat directa del franquiciador i suposen una error molt greu, ja que del franquiciat depén el prestigi de la marca.

La mala elecció dels franquiciats es deu a uns baixos nivells d'exigència, a un sistema de selecció incorrecte, a la falta de dedicació o de recursos necessaris per a realitzar-ho i, en molts casos, a la precipitació i la pressa per expandir-se. És preferible créixer a menor ritme però assegurant-se una bona base d'unitats franquiciades, que anar excessivament ràpid per a després haver de tancar-les, amb el desprestigi que açò implica per a la cadena.

33.Té la franquícia avantatges concretes que puguen ser útils en un moment de crisi com l'actual ?
La franquícia té com principal avantatge, en qualsevol situació, la disminució del risc de fracàs del franquiciat, i açò gràcies a una sèrie d'aportacions que el franquiciador realitza tant durant la constitució i llançament del negoci associat com de forma contínua durant la seua vida activa. Com resulta obvi, en períodes de crisis els riscos de fracàs són majors com a conseqüència d'una disminució de la demanda i de les dificultats afegides per a realitzar campanyes de comunicació que la reactive. Per tant, les aportacions i experiències del franquiciador i la capacitat de comunicació global de què una xarxa de franquícia sol disposar són potser més valorades en estes etapes que en períodes de bonança, on l'optimisme és generalitzat.

34. On em puc informar de les franquícies que existixen oficialment a Espanya?
La informació oficial de les empreses que franquicien a Espanya i les seues dades més rellevants l'oferix el Registre de Franquiciadors, dependent del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. L'enllaç en Internet on pot veure les franquícies registrades i les seues dades és el següent: http://www.mcx.es/Franquicias/

35. Quines són les condicions bàsiques necessàries per a franquiciar un negoci?
Abans de posar en marxa un projecte de franquícia és convenient cerciorar-se que es reunixen els requisits mínims imprescindibles que permeten afrontar el futur desenrotllament des d'una posició sòlida. Una de les claus fonamentals consistix en franquiciar només aquells negocis que hagen demostrat el seu èxit previ. L'acceptació pel mercat del producte o servici que es pretenga franquiciar, és la condició bàsica per a poder posar en marxa una franquícia amb intencions de permanència.

D'altra banda, també és important la simplicitat del mètode i la seua capacitat per a ser transmés a tercers.

36. Puc estar segur que la informació que em donen és fiable?
La veritat és que, de moment, no hi ha manera d'estar completament segur. Però, amb una bona assessoria, el frau i la decepció són menys probable, perquè com poc, el franquiciador ha degut entregar una variada informació que el futur franquiciat pot utilitzar per a avaluar l'oferta amb més elements de juí.

L'Associació Internacional de la Franquícia recomana que el futur franquiciat, amb l'ajuda del seu consultor, avalue cuidadosament la informació i el material obtingut. El franquiciat deu també estar absolutament segur d'haver contactat amb un bon nombre de persones que ja han comprat franquícies de l'ensenya que s'està considerant, amb les que podrà confrontar qualsevol informació que no li parega prou clara. Esta informació té un enorme valor a l'hora d'avaluar el "grau de satisfacció" d'estos amb l'ensenya en qüestió.

37.Quina és la funció d'un consultor de franquícia?
La funció primordial d'un bon consultor de franquícia, com la de qualsevol altre tipus de bon consultor és orientar, assessorar i guiar als que precisen del seu consell per a escometre una empresa de què desconeixen les millors alternatives possibles. En definitiva, servir de suport cap a l'èxit. D'ací la necessitat que el consultor puga aportar experiències vàlides que contribuïsquen a trobar el camí més adequat per al seu client, tenint en compte el perfil, les necessitats, el capital i les expectatives del potencial franquiciat. Un bon consultor és bàsicament un bon sastre, capaç de fer el trage a la mesura del seu client i el mèrit està que hi ha clients que no són precisament la millor perxa imaginable.

38.Com triar un assessor?
Una empresa de consultoria té la missió d'aportar als seus clients els coneixements especialitzats sobre el sector de què manca la majoria del públic i fer-ho amb el major rigor possible. Per a aconseguir açò és necessari un coneixement pluridisciplinari i contrastada experiència.

És fonamental informar-se respecte a l'estructura real i possibilitats de servici de l'empresa consultora: si disposen de metodologia demostrable de treball, de quantes persones estan dedicades a funcions directes de consultoria i dels treballs en què hagueren intervingut. Sol·licite una relació de clients, amb una especificació dels servicis prestats en cada cas i intente entrevistar-se amb alguns d'ells.

Una consultora ha de ser capaç de guiar la seua decisió a l'hora de seleccionar una opció òptima de franquícia que s'adeqüe al seu perfil, prestar un assessorament adequat quant al contracte de franquícia, elaboració de plans provisionals de gestió, aportació d'opcions de finançament, etc.

Serà igualment important conéixer des de quan opera l'empresa, quin és el seu volum de facturació i com ha evolucionat en els últims exercicis quant a nombre de clients i estructura de personal.

39. Puc triar franquícia en funció del meu tipus de local?
El procés sol ser el contrari, primer la franquícia i després el local. Però no és estrany el cas de persones que disposen de l'actiu d'un local comercial i busquen este tipus de negoci per a aprofitar-lo. A més, la disponibilitat d'un establiment,ja siga llogat o en propietat, sol ser un dels trets més valorats en un aspirant a franquiciat. Les dimensions del teu local són un factor determinant per a trobar el sector de franquícia a què pots dedicar-te, des dels que requerixen grans espais, com el de mobiliari o la restauració temàtica, fins als quals exigixen espais mínims, com a agències de viatges o videoclubs. De la mateixa manera, el seu emplaçament afecta la seua orientació comercial o de servicis

40. Quan pot interessar més comprar una llicència que entrar en una franquícia?
La franquícia és un model de negoci en què quasi sempre es partix de zero i en el que el franquiciador proveïx per complet al nou negoci. Al contrari, la compra de llicències sol realitzar-se com a reforç comercial per empreses en actiu i moltes d'elles compten amb una marca pròpia a què afigen el reclam de la imatge llicenciada.

No obstant això, també és possible ser llicenciatari sense disposar d'un producte propi, encarregant la seua fabricació a un tercer. En ambdós casos, el seu nivell d'independència i la seua responsabilitat és superior al d'un franquiciat, assumint la política de preus, la distribució i la promoció del producte de què es tracte. D'altra banda, les llicències solen tindre una vocació menor de permanència en el temps que els contractes de franquícia. Els drets solen vendre's per terminis breus, d'un any generalment, i no sempre és possible renovar-los. Quant al preu a pagar, els experts assenyalen com òptima una llicència quan produïx un augment mínim del 25% de les vendes i no supera el 10% o el 15% de l'increment dels costos.

Amunt

E.- Les exclusivitats: Territori, Marca...

41. Quines condicions cal complir per a muntar una franquícia en una determinada localitat?
Les condicions vindran donades en cada cas pel propi franquiciador, qui haurà de determinar el que es denomina població mínima rendible, és a dir, aquella població que reunix els requisits mínims perquè el model de negoci trobe les condicions bàsiques de solvència tenint en compte consideracions poblacionals, cens d'empreses, nivells mitjans de renda, etc.

42.Com funcionen les zones d'exclusivitat de franquícia?
Les zones d'exclusivitat comprometen a les dos parts. D'una banda, obliguen al franquiciador a respectar l'exclusivitat del franquiciat, no operant per si mateix ni autoritzant a tercers a obrir unitats dins de l'esmentada zona d'exclusivitat.

43. És l'exclusivitat territorial un element important?
Sens dubte, és menys important per a determinades xarxes que per a altres, però en general, sí, és important per al Franquiciat. Per què?

Sense exclusivitat territorial, un altre franquiciat pot instal·lar-se en el mateix carrer, en el mateix centre comercial, en la mateixa ciutat. Per tant, és aconsellable protegir la rendibilitat del franquiciat concedint-li el no implantar un altre punt de venda dins d'una distància raonable.

La dificultat radica a saber què és una distància raonable. També cal evitar que el franquiciador puga acompanyar l'augment de poder de la seua xarxa o que puga instal·lar-se en un nou centre comercial si el potencial ho permet. Algunes xarxes donen prioritat al franquiciat instal·lat a l'hora d'establir una segona botiga però sense exclusivitat.

44. En la nostra franquícia tenim una zona d'actuació podem dirigir-nos a altres?
El Reglament CE 2790/1999 permet l'assignació de zones d'exclusivitat en les quals el franquiciador queda obligat a no obrir o permetre l'obertura de noves unitats del sistema, i el franquiciat pot quedar obligat a no realitzar vendes actives en territoris que hagueren sigut assignats a altres franquiciats o reservats per a ser explotats pel propi franquiciador. Estaria per tant restringida la captació de clients (vendes actives) en els dits territoris si en el seu contracte així s'haguera acordat i quan les zones on vosté els buscara estigueren ja assignades. En cas contrari, la venda activa no es podria limitar.

45. És possible tindre més d'un negoci franquiciat en el mateix sector?
És possible sempre que no s'exercisca competència deslleial (es transferisquen d'un negoci a un altre elements o coneixements que formen part del saber fer propi de cada ensenya) i les centrals de franquícia afectades aproven la dita circumstància. No li aconsellaria en cap cas actuar en este sentit sense el coneixement de les empreses franquiciadores, ja que serà segurament font de conflictes i possible causa de rescissió contractual si es prohibira la dita situació en algun dels contractes de franquícia.

46. Cuandose és franquiciat, es pot exigir la completa exclusiva de la marca?
L'ús de la marca concedida en un contracte de franquícia i els límits de l'exclusiva es troben regulats a través de les clàusules dels contractes i varien considerablement d'una xarxa a una altra.

La major part de les xarxes oferixen una exclusiva absoluta de zona per a la marca com a rètol d'establiment, de manera que en el territori de la seua franquícia no pot haver-hi un altre establiment amb la mateixa ensenya.

No obstant això, en les franquícies dedicades al comerç de productes (retailing), com per exemple la moda, a vegades no es dóna forçosament l'exclusiva de producte ja que en establiments multimarca o en grans magatzems es poden vendre els mateixos productes o part d'ells, que en l'establiment franquiciat.

Amunt

F.- El local

47. Puc triar franquícia en funció del meu tipus de local?
El procés sol ser el contrari, primer la franquícia i després el local. Però no és estrany el cas de persones que disposen de l'actiu d'un local comercial i busquen este tipus de negoci per a aprofitar-lo. A més, la disponibilitat d'un establiment,ja siga llogat o en propietat, sol ser un dels trets més valorats en un aspirant a franquiciat. Les dimensions del teu local són un factor determinant per a trobar el sector de franquícia a què pots dedicar-te, des dels que requerixen grans espais, com el de mobiliari o la restauració temàtica, fins als quals exigixen espais mínims, com a agències de viatges o videoclubs. De la mateixa manera, el seu emplaçament afecta la seua orientació comercial o de servicis

48. Qui ha de dur a terme les obres de condicionament del local, el franquiciador o el franquiciat?
Generalment, les obres de condicionament del local les Du a terme el franquiciat. És a dir, este contracta a una o unes quantes empreses perquè condicionen fatxada en interiors, davall el model i directrius imposat pel franquiciador i respectant sempre la imatge corporativa de l'ensenya.

49. Quins criteris han d'aplicar-se per a adequar el local?
Han d'aplicar-se estrictament tots els criteris i directrius dictats pel manual d'adequació de locals. Este document, inclòs dins del saber fer o els manuals operatius del sistema, arreplega el projecte de construcció i decoració complet d'un establiment tipus de la cadena. Conté tot el que fa falta quant a equipament per a l'exercici de l'activitat, amb referències a materials i als seus proveïdors, i oferix totes les solucions tècniques per a obres i instal·lacions.

50. S'inclouen les condicions de l'arrendament del local en el contracte de franquícia?
Generalment, no. Són documents independents, amb condicions així mateix independents. Sí que hi ha una vinculació entre ambdós en tant que se sol exigir la vigència del contracte d'arrendament durant un període no inferior al de franquícia i les seues possibles renovacions.

51. En què consistix el mètode de "clau en mà"?
El mètode de "clau en mà" és aquell per mitjà del qual el franquiciador entrega al franquiciat el local completament equipat i llest per a la seua obertura.

52 Quan s'utilitza el mètode de "clau en mà", ha d'abonar el franquiciat els gastos de condicionament i equipament de local?
Sí. Normalment, el franquiciat ha d'aprovar el pressupost general de condicionament -fatxada i interior- i d'equipament del local, per a posteriorment abonar tots els gastos al franquiciador.

Amunt

G.- Els cànons

53. Quin tipus de cànon ha de pagar el franquiciat?
Podem parlar de tres tipus de pagaments del franquiciat al franquiciador:

    CÀNON O DRET D'ENTRADA A LA CADENA. És el pagament d'adhesió a la cadena. No precisa una contraprestació concreta i es justifica en tres aspectes:

  • El dret d'utilització d'una marca coneguda i amb prestigi, que el franquiciador cedix al franquiciat
  • El procés de formació i suport que el franquiciat haurà de rebre del franquiciador amb antelació i durant l'obertura del seu establiment al públic
  • La compensació parcial al franquiciador de les inversions que este ha degut realitzar per a la posada en marxa del projecte de franquícia

    És habitual que el dret d'entrada varie amb el pas del temps per a adequar el valor d'ús de marca al prestigi d'esta en el mercat. De vegades també s'adequa al potencial de la zona d'exclusivitat a què s'accedix.
    ROYALTY O CÀNON DE MANTENIMENT. És la quantitat que el franquiciat haurà d'abonar al franquiciat periòdicament pel suport i suport continuat rebut d'este. Este pagament, al contrari que el cànon d'entrada, és la font principal d'ingressos del franquiciador.
    CÀNON DE PUBLICITAT. La seua finalitat és la de constituir fons comuns per a la inversió en accions o campanyes publicitàries en benefici de tota la cadena. Xicotetes aportacions de cada un dels franquiciats poden permetre la realització d'accions d'una certa envergadura que possibiliten un major coneixement de la marca en el mercat, la realització d'accions promocionals... El cànon de publicitat no ha de constituir un ingrés per al franquiciador, ja que este és un mer administrador dels imports recaptats. Per això, sol ser aconsellable que el franquiciador utilitze comptes bancaris separades per a arreplegar els ingressos i gastos publicitaris i facilite una informació detallada dels imports recaptats i el destí que s'hagen donat als dits fons.

54. Com han de valorar-se els pagaments en el cas que pareguen molt elevats?
Per a valorar un elevat cànon d'entrada .Cal considerar que encara que ho justifique la notorietat de la marca, no és suficient. Per a valorar-ho, també cal tindre en compte la zona d'exclusivitat per al negoci, el saber fer del franquiciador, el nivell d'inversió requerida i la duració i condicions del contracte.

Per a saber si els pagaments periòdics mereixen la pena, el franquiciat ha de valorar molt bé i ser molt exigent amb el suport que rep del franquiciador: la promoció i la publicitat, la formació contínua, l'assistència permanent i puntual, el suport en la gestió, l'actualització del subministrament, els esforços en investigació i desenrotllament per a nous productes i servicis... Tots estos aspectes són els que justifiquen la seua quantia.

55. Hi ha franquícies que no cobren royaltys?
Sí, si entenem per royaltys uns percentatges fixats sobre les vendes del franquiciat. Encara que la gran majoria de les franquícies importants cobren estos royaltys o cànons periòdics, hi ha moltes que no ho fan, ja que empren un sistema de cobrament distint. En compte d'establir uns pagaments periòdics sobre les vendes, utilitzen el sobrepreu en el subministrament i aprovisionament de productes. D'esta manera, el franquiciat paga al seu proveïdor un preu superior a què hauria de pagar si existira un cànon sobre vendes.

La veritat és que cap franquiciador pot sobreviure sense ingressos continus o periòdics. Encara que el més comú és el cobrament de royaltys com a percentatge de les vendes de cada franquiciat, hi ha franquícies que operen sense problemes aplicant als seus franquiciats este sobrepreu o marge sobre subministraments que, igual que si aplicaren els royaltys, els suposa ingressos continus.

56. Quines són les franquícies que cobren sobrepreus en compte de royaltys?
El sobrepreu és una fórmula que s'aplica quan és el franquiciador qui subministra directament a la cadena productes exclusius. Si el franquiciador no és el proveïdor directe, tria els proveïdors i estos cobren al franquiciat el sobrepreu per a, posteriorment, pagar-li'l al franquiciador. Enfront de totes les grans franquícies, que tenen establits uns cànons periòdics, les que no els exigixen, solen ser franquícies poc desenrotllades.

Hi ha franquiciadors que utilitzen el sobrepreu a fi d'assegurar-se uns ingressos previs a les vendes dels franquiciats. I finalment, hi ha franquiciadors que preferixen este sistema de cobrament perquè desconfien dels seus franquiciats i dubten que els faciliten les xifres de negoci exactes.

57. Com pot fiscalitzar el franquiciat les aportacions que realitza al fons de màrqueting per mitjà del cànon de publicitat?
És obligació del franquiciador entregar a cada franquiciat periòdicament la relació d'aportacions i inversions realitzades amb el cànon de publicitat. El franquiciador ha de permetre a tots i a cada un dels franquiciats poder fiscalitzar estos fons en qualsevol moment.

Atés que la transparència és el criteri que ha de prevaldre en la gestió d'estos fons, l'ideal seria que el franquiciador disposara d'un compte bancari exclusiva per a la seua gestió i que en ella només s'ingressaren les aportacions i inversions per a publicitat, encara que l'obertura d'este compte no suposa cap obligació per al franquiciador.

58. Per què algunes franquícies no cobren cànon d'entrada als franquiciats?
Depén de cada cas, ja que les raons poden ser diverses. Hi ha franquícies que encara que no estipulen ni cobren un cànon d'entrada als seus franquiciats, acaben cobrant-se'l indirectament, per mitjà dels cànons periòdics, o a través de sobrepreus en l'aprovisionament o en altres servicis. També hi ha franquícies que estan començant i que, per tant, disposen de marques amb escassa rellevància en el mercat. Atés que el major avantatge del cànon d'entrada és la notorietat de la marca, pareix lògic que este tipus de franquícies no ho exigisquen als seus franquiciat.

59. Ha de pagar-se un nou cànon d'entrada per a la renovació del contracte?
En franquícia, es pressuposa que este cànon ha de cobrar-se una sola vegada, al començament de la relació. Encara que no ho reflectisquen en els contractes, així ho entenen la majoria dels franquiciadors. No obstant això, alguns franquiciadors tornen a exigir-ho per a la renovació del contracte. En estos casos, les seues justificacions són múltiples: ho exigixen com a requisit per a continuar en la cadena, com a dret a un saber fer renovat, com contraprestació per l'augment del prestigi i la notorietat de la marca, per la concessió de l'exclusivitat territorial etc... Per a evitar esta situació, el franquiciat ha de cerciorar-se que el contracte estipule que no tornarà a cobrar-se un segon de cànon d'entrada en el cas de renovació.

60. Amb relació al cànon d'entrada quines situacions se solen ometre, deliberadament, en els contractes?
A més de no contemplar que el cànon d'entrada no ha de pagar-se per segona vegada si es renova el contracte, molts contractes de franquícia ometen deliberadament determinades situacions que el franquiciat hauria de conéixer abans de la firma.

61.Perquè els beneficis siguen equilibrats per a ambdós parts i les condicions econòmiques no resulten abusives per al franquiciat, quins criteris s'han d'aplicar a l'hora de fixar els pagaments que ha d'efectuar el franquiciat?

  • La neutralitat en els beneficis. Perquè la relació funcione, és necessari buscar la rendibilitat i el benefici per a les dos parts. Un franquiciador que només busque el seu propi benefici, acabarà fracassant, ja que la seua cadena depén de la rendibilitat de cada un dels seus franquiciats.
  • La no arbitrarietat a l'hora de fixar els pagaments. Perquè els pagaments del franquiciat -tant el cànon d'entrada a l'inici de l'activitat, com els cànons periòdics al llarg de la relació contractual- no resulten arbitraris i, per tant, excessius o massa elevats, estos han d'establir-se a partir de l'anàlisi previsional dels ingressos i gastos que ambdós parts puguen generar en l'exercici de les seues respectives activitats.

Per tant, una anàlisi previsional a fons hauria de ser el criteri que s'ha de seguir per a determinar la quantia dels pagaments.

62. Com ha de valorar-se el cànon d'entrada?
El cànon d'entrada ha de valorar-se sempre en funció de l'extensió de la zona d'exclusivitat, del contingut del saber fer del franquiciador, del nivell d'inversió requerida i de la duració del contracte. El major avantatge que pot reportar el pagament d'un elevat cànon d'entrada o dret d'adhesió a una cadena és la notorietat de la marca.

63. Com han de valorar-se els cànons periòdics o royaltys?
Els royaltys o pagaments periòdics es justifiquen pel suport que es rep del franquiciador; açò és: la formació contínua, el suport permanent en la gestió, l'assistència tècnica puntual i contínua, l'actualització del subministrament i la investigació i desenrotllament de nous productes i servicis.

64. Les franquícies que no cobren cànon d'entrada són fiables?
Encara que la majoria de les franquícies rellevants que operen en el món cobren cànon d'entrada, hi ha un percentatge de franquícies que prescindix d'este cobrament. A Espanya són més del 20% els franquiciadors que operen sense exigir als seus franquiciats este pagament. Atés que el cànon d'entrada no ha de ser, en cap cas, la font principal d'ingressos d'una cadena de franquícia, el franquiciador pot prescindir de cobrar-lo, sempre que no rebaix, a canvi, el nivell exigible de les seues contraprestacions. Per tant, un franquiciador que no cobre cànon d'entrada no és, en principi, un franquiciador poc fiable. Si les seues contraprestacions al franquiciat són satisfactòries, prescindir d'este cobrament pot suposar un símptoma de bona salut financera en la companyia, a més d'un notable estalvi per al franquiciat

65. Un franquiciador té dret a exigir que el franquiciat li pague un mínim mensual, a pesar de rebre un % del volum de negoci?
El franquiciador pot demanar perfectament que el franquiciat pague una quantitat mínima de cànons per a cobrir els costos generats per la seua assistència, els seus servicis, etc.

Esta pràctica no està massa estesa, però cal entendre que en algunes activitats, el sector confiat podria estar mal treballat per un franquiciat que tinguera altres negocis, per exemple, o que li dedicara poca energia, o que fera 'diners negres'...

També hi ha franquiciadors que demanen un fix mensual més un percentatge, la qual cosa servix per a assegurar un mínim de cobraments de cànons i reduir el pes dels cànons respecte del volum de negocis brut.

66. És legal exigir al franquiciat un cànon de renovació quan venç el contracte de franquícia?
És legal si així es pacta o s'ha pactat en el contracte. No obstant això, la dita condició és molt poc habitual i, al meu parer, no està justificada, ja que les contraprestacions inicials, com la formació, no es repetixen en la renovació.  

Amunt

H.- Inversió i finançament

67. Quina inversió necessite?
Els requisits d'inversió diferixen tremendament. Tot depén de l'ensenya i del tipus de negoci. Encara que les guies proporcionen la informació inicial cal revisar-la sempre convenientment amb cada franquiciat en particular.

En una franquícia, la inversió depén de molts factors com el concepte de negoci, el sector d'activitat, el franquiciador, etc. En algunes ocasions, inclús la inversió a realitzar es fixa en euros per metre quadrat, segons les dimensions de cada local. Per això és aconsellable fer molt bé els càlculs per a evitar emportar-se sorpreses de gastos imprevistos una vegada firmat el contracte de franquícia. Per norma general podem situar la inversió mitjana entre els 60.000 i 90.000 euros. No obstant això, hi ha franquícies en nivells tant molt superiors com molt inferiors d'inversió, depenent principalment de l'ocupació en metres quadrats, que siga necessària, i de la inversió en actius fixos.

Prop del 70% de les ensenyes requerix d'una inversió inferior a 120.000 euros. Només un 6% de les franquícies exigix més de 240.000 euros, i d'estes, menys de l'1% supera els 600.000 euros.

No és imprescindible que vosté dispose del 100% de la quantitat exigida. Si disposa d'uns recursos propis d'entre el 40% i el 50% de la inversió total a realitzar, hi ha diferents tipus de finançament específic, adaptada a les necessitats cada futur franquiciat, per part de determinades entitats bancàries.

Un dada rellevant és que cada vegada són més les ensenyes que eximixen als seus franquiciats del pagament del cànon d'entrada (entorn del 13%), així com del desembossament periòdic de royaltys (un poc més del 25%) i/o de cànon de publicitat (prop del 27%).

Abans de convertir-se en franquiciat d'una ensenya, s'ha de tindre en compte que cada franquícia és diferent i que les condicions econòmiques que demanen les centrals varien molt d'unes a altres per la mateixa naturalesa de cada negoci.

Quan acudim a una franquícia per a conéixer les seues condicions econòmiques, podem trobar-nos amb dos conceptes molt semblants, però que poden crear una certa confusió: inversió total necessària i inversió inicial.

68. Què significa exactament inversió inicial?
En este cas, per regla general, no se solen incloure els gastos d'obra civil, de constitució de la societat, d'assegurances de responsabilitat, de llicències i projectes, etcètera. Esta inversió inicial cobrix, generalment, el cànon d'entrada, l'assessorament i ajuda en la busca de local i materials i, en alguns casos, també l'estoc inicial de productes.

69. Què significa exactament inversió total necessària?
S'inclouen en este concepte tots els gastos "necessaris" que li permeten al franquiciat començar a operar amb el seu negoci. Així, en ell s'haurien d'incloure el cànon d'entrada, els gastos de constitució de la societat, l'obra civil per a adequar el local, les llicències i projectes d'obra, el mobiliari i equipament de gestió necessaris, l'estoc inicial de productes i els gastos per a la campanya de llançament. Són moltes les ensenyes que oferixen als seus futurs franquiciats el model de "clau en mà": el franquiciador s'encarrega de condicionar tot el local i se l'entrega al franquiciat ja llest per a començar.

70. Quin percentatge de recursos propis ha d'aportar el franquiciat per a finançar la seua inversió?
No hi ha un percentatge fix, però l'experiència del mercat assenyala que el futur franquiciat hauria de disposar d'una certa quantitat de recursos econòmics propis si pretén invertir amb garanties en una franquícia. D'una banda, tindre fons ha de plantejar-se com una necessitat financera per a evitar hipotecar-se en excés i fer perillar el negoci. I, d'altra banda, sol ser una exigència d'accés generalitzada en la quasi totalitat de franquícies. Els experts recomanen disposar d'entre el 30 i el 50% de la inversió en fons propis, segons el tipus de franquícia a què es vaja a accedir. Quant al màxim, com a terme mitjà, es recomana al franquiciat no finançar més enllà del 60% de les necessitats inversió. Cal tindre en compte que algunes cadenes de franquícia, per a facilitar l'entrada dels seus franquiciadors a la xarxa, financen elles mateixes part de la inversió. D'esta manera, els franquiciats poden acollir-se a crèdits molt avantatjosos, sense la necessitat que hi haja intermediació bancària.

71. És necessari disposar de recursos addicionals als gastos d'inversió?
És molt convenient disposar del que es coneix com "fons de maniobra" per a qualsevol franquícia en què es vaja entrar. Este fons és una partida de diners que es reserva per a ser utilitzada com a resguard davant de qualsevol imprevist. El fons de maniobra permetrà al franquiciat fer front als possibles contratemps que puguen presentar-se al llarg de la seua activitat. Disposar d'una línia de crèdit, permet assegurar pagaments en èpoques de baixa demanda en què el cash flow generat per l'empresa és negatiu. Així, es pot superar, per exemple, un mal any de vendes o un gasto imprevist per la pèrdua de productes, per la ruptura d'una màquina, per una baixa laboral, etc.

72. Suposa algun avantatge presentar-se com a franquiciat davant de les entitats financeres?
En línies generals, es pot dir que el model de negoci de franquícia sol gaudir de més credibilitat entre les entitats financeres que un altre tipus de negocis. A més, el nou franquiciat es beneficia de la relació preexistent entre la central i anteriors franquiciats amb determinada entitat, que afavorixen la confiança. Així, la majoria de les centrals de franquícia tenen acords de col·laboració amb entitats bancàries per a facilitar finançament als futurs franquiciats. No obstant això, més que condicions avantatjoses en els tipus percentuals que s'apliquen al finançament, el que s'aconseguixen són avantatges en la rapidesa i agilitat a l'hora de moure el paperam i la burocràcia necessària, així com en el paquet de servicis afegits que es poden derivar de l'acord i que es fan extensibles a altres necessitats del negoci com a pòlisses, segurs, etc.

73.Disposen els bancs de línies específiques de finançament per a franquiciats?
Algunes ensenyes aconseguixen acords amb bancs i caixes d'estalvi pels quals la central de franquícia posa a disposició dels seus associats una línia específica de finançament amb condicions avantatjoses per a la posada en marxa del seu negoci. D'esta manera, el franquiciat disposa de liquiditat immediata per a atendre, amb una amortització a mitjà termini, qualsevol necessitat finançament d'estoc, informatitzar les seues oficines, adquirir maquinària i/o equips, comprar vehicles, adquirir un nou local o reformar el ja existent.

74. Quines formes de finançament són les més habituals?

  • Préstec personal. Per a finançar la inversió inicial: adquisició d'equips informàtics, maquinària, mobiliari, rehabilitació i reforma del local, finançament del cànon d'entrada, entre altres partides. Per a obtindre-ho, es requerixen garanties personals: avals, nòmines, etc.
  • Préstecs blans. Es bonifica el tipus d'interés per mitjà de subvenció, per exemple, les que oferix la línia ICO (Institut de Crèdit Oficial). S'utilitzen per a invertir en actius fixos.
  • Crèdit hipotecari. Per a l'adquisició, reforma o rehabilitació del local comercial, prenent com a garantia el propi local o la vivenda habitual del franquiciat.
  • Compte de crèdit. Línia de crèdit per a finançar els gastos derivats de l'activitat empresarial: desfasaments temporals de tresoreria, finançament d'estocs...

75. Poden resoldre els problemes de finançament les ajudes i subvencions oficials?
No. Hi ha diferents tipus de suports públics per a la creació d'empreses -independentment que siguen o no franquícies- però la seua quantia mai és una solució global, i a més sol demorar-se el seu entrega. No obstant poden ser una bona ajuda en els començaments. La forma comuna és en concepte d'ajuda a l'autoocupació. En este últim cas, és interessant recordar que els parats que vullguen crear una empresa tenen dret al pagament únic per desocupació.

Amunt

I.- El precontracte

76. Quina vinculació suposa per al franquiciador la informació econòmica-comercial que entrega als futurs franquiciats?
Tota la informació precontractual que el franquiciador entregue per escrit es considera vinculant legalment. En el cas que s'entreguen comptes d'explotació genèriques, hauran de ser possibles d'aconseguir. Encara que els dits comptes no han de considerar-se com una garantia absoluta d'èxit per al franquiciat, sí que han d'estar basades en xifres reals obtingudes per altres unitats de la xarxa, amb condicions semblants a la unitat que posseirà el nou franquiciat. Arribar a aconseguir eixes xifres pot suposar un esforç considerable i una òptima aplicació del model de negoci, però mai un impossible.

77. Què és el precontracte?
Sol ser habitual en moltes ensenyes la disposició d'un document contractual que, a manera d'opció de compra de la franquícia per al potencial franquiciat, permeta a les parts avançar en la realització de certes operacions i anàlisi, amb anterioritat a l'atorgament del contracte amb què es pretenga regular el definitiu acord

Este document pot rebre diversos noms: Precontracte, Contracte de Reserva o Acord d'Intenció, i no significa per al franquiciat més que una possibilitat preferent d'adhesió a la xarxa, per mitjà de l'explotació d'un centre operatiu en un mercat que haurà d'establir-se amb anterioritat. En l'acte d'atorgament del precontracte, l'adquirent abonarà al franquiciador una quantitat a compte del dret d'entrada.

Sol ser habitual que es firme un precontracte de franquícies quan hi ha la intenció de formalitzar el contracte de franquícies però encara no es reunixen els requisits per a fer-ho, per exemple, que no es dispose encara del local adequat. Este contracte té com a finalitat cobrir el període previ a l'obertura de la franquícia i anterior a la firma del contracte definitiu en el es produïx la preparació per a l'obertura del negoci (busca locals, finançament, constitució societat, etc.).

El precontracte suposa per al franquiciat una opció preferent d'incorporació a la cadena. Açò representa la "reserva" de la zona durant un període determinat, perquè el futur franquiciat puga buscar un local, constituir la societat, o realitzar qualsevol altre tràmit anterior la firma del contracte. El precontracte s'acompanyarà amb un resum dels principals punts del contracte de franquícia: drets i obligacions de les parts, condicions econòmiques, duració, condicions de renovació, etc. I sol comportar el desembossament d'una quantitat de diners com a pagament a compte del cànon d'entrada, una vegada es formalitze el Contracte de Franquícies.

78. Després de la firma d'un precontracte amb el franquiciador, si el franquiciat decidix no adherir-se a la cadena té dret a recuperar la quantitat desembossada al firmar el precontracte?
Esta situació està prevista, quasi sempre, en el propi document firmat per ambdós parts. És quasi impossible que el franquiciador torne la quantitat íntegra. El que sol ser més freqüent és que el franquiciador descompte els gastos que haja pogut tindre i torne la resta al firmant del precontracte. No obstant això, en molts casos el franquiciador es queda amb la quantitat íntegra, no sols per a cobrir els gastos, sinó com a compensació dels possibles perjuís que li ha ocasionat la renúncia de l'altra part.

Amunt

J.- El contracte

79. Quina classe de dades sobre el negoci m'interessa conéixer abans de plantejar-me firmar el contracte?
Els experts assenyalen una sèrie de dades bàsiques que has de conéixer per a determinar si et convé seguir avant. En primer lloc, per a conéixer la verdadera marxa de l'empresa en el mercat, sol·licita els comptes anuals de la central, que ha hagut de presentar obligatòriament en el Registre Mercantil. Per a determinar la seua legalitat i funcionament, i demostrar que realment posseïxen allò que t'oferixen, han d'informar-te sobre la inscripció registral de la marca i sobre l'organigrama de la central franquiciadora. També és fonamental no acontentar-se només de disposar de la versió del franquiciador sobre les excel·lències del seu propi negoci. Et convé entrevistar-te almenys amb tres franquiciats per a poder comprovar l'índex de satisfacció real dins de l'ensenya o, si és el cas, el descontentament que pot haver-hi entre els associats. Finalment, desconfia de l'opacitat en la informació. Recorda que tens dret a rebre, sense compromís per la teua part, els esborranys del precontracte i del contracte definitiu d'adhesió.

80. Quina informació ha d'entregar el franquiciador al franquiciat abans de firmar el contracte?
La Llei, a través de l'article 3 del Reial Decret 201/2010, de 26 de febrer, pel que es regula l'exercici de l'activitat comercial en règim de franquícia i la comunicació de dades al registre de franquiciadors, obliga al franquiciador a entregar als seus candidats amb un termini mínim de 20 dies abans de firmar qualsevol contracte, precontracte, o realitzar qualsevol pagament la següent informació veraç i no enganyosa:

  • Dades d'identificació del franquiciador: nom o raó social, domicili i dades d'inscripció en el registre de franquiciadors, així com, quan es tracte d'una companyia mercantil, capital social arreplegat en l'últim balanç, amb expressió de si es troba totalment desembossat o en quina proporció i dades d'inscripció en el Registre Mercantil, quan procedisca. Quan es tracte de franquiciadors estrangers, a més, les dades d'inscripció en els registres de franquiciadors a què vinguen obligats, d'acord amb les lleis del seu país o Estat d'origen. De tractar-se de franquiciat principal s'inclouran, a més, les circumstàncies anteriors respecte del seu propi franquiciador.
  • Acreditació de tindre concedit per a Espanya, i en vigor, el títol de propietat o llicència d'ús de la marca i signes distintius de l'entitat franquiciadora, i dels eventuals recursos judicials interposats que puguen afectar la titularitat o a l'ús de la marca, si els haguera, amb expressió, en tot cas, de la duració de la llicència.
  • Descripció general del sector d'activitat objecte del negoci de franquícia, que comprendrà les dades més importants d'aquell.
  • Experiència de l'empresa franquiciadora, que inclourà, entre altres dades, la data de creació de l'empresa, les principals etapes de la seua evolució i el desenrotllament de la xarxa franquiciada.
  • Contingut i característiques de la franquícia i de la seua explotació, que comprendrà una explicació general del sistema del negoci objecte de la franquícia, les característiques del saber fer i de l'assistència comercial o tècnica permanent que el franquiciador subministrarà als seus franquiciats, així com una estimació de les inversions i gastos necessaris per a la posada en marxa d'un negoci tipus. En el cas que el franquiciador faça entrega al potencial franquiciat individual de previsions de xifres de vendes o resultats d'explotació del negoci, estes hauran d'estar basades en experiències o estudis, que estiguen prou fonamentats.
  • Estructura i extensió de la xarxa a Espanya, que inclourà la forma d'organització de la xarxa de franquícia i el nombre d'establiments implantats a Espanya, distingint els explotats directament pel franquiciador de què operen davall el règim de cessió de franquícia, amb indicació de la població en què es troben ubicats i el nombre de franquiciats que hagen deixat de pertànyer a la xarxa a Espanya en els dos últims anys, amb expressió de si el cessament es va produir per expiració del terme contractual o per altres causes d'extinció.
  • Elements essencials de l'acord de franquícia, que arreplegarà els drets i obligacions de les respectives parts, duració del contracte, condicions de resolució i, si és el cas, de renovació del mateix, contraprestacions econòmiques, pactes d'exclusives, i limitacions a la lliure disponibilitat del franquiciat del negoci objecte de franquícia.

81. Hi ha un model comú de contracte per a totes les franquícies?
El sistema de franquícia té una sèrie de components essencials que ho definixen, però ha de tindre's en compte que es tracta d'unes línies genèriques que cada central interpreta a la seua manera. D'esta manera, tots els contractes de franquícia tenen una estructura bàsica uniforme, encara que el contingut varia segons l'ensenya, activitat i sector on opera. L'estructura bàsica del contracte de franquícia conté els apartats següents:

  • Identificació de les parts.
  • Objecte, drets i obligacions de les parts abans de l'obertura i durant la vigència del contracte.
  • Duració, renovació, ruptura i cessió de l'acord.

82.  Les limitacions que imposa el franquiciador als seus franquiciats poden incomplir el dret a la lliure competència?
Efectivament, el contracte de franquícia és restrictiu de la competència i la seua essència podria resultar contrària al que estipula originàriament en l'article 85 del Tractat de Constitució de la Unió Europea. Este article prohibix les pràctiques que representen un repartiment de mercats o de les fonts d'abastiment; la limitació o el control de la producció; i la fixació directa o indirecta dels preus de compra, venda, o altres condicions de transacció, entre altres pràctiques. No obstant això, el dit article contempla excepcions per als acords entre empreses que representen una millora de la producció o distribució dels productes, el foment del progrés tècnic o econòmic, i proporcionen als consumidors i usuaris una participació equitativa en els beneficis resultants. El sistema de franquícia complix estes tres premisses i per tant, les restriccions que exercix a la competència, són legals. Esta legalitat està reforçada per diversos textos nacionals i comunitaris sobre comerç

83. Quina influència té el franquiciat en la redacció del contracte?
Encara que el contracte és un acord entre dos parts, en el context de la franquícia no hi ha una relació igualitària entre ambdós. En la immensa majoria dels casos, per no dir en la totalitat, el contracte és redactat a prioiri pel franquiciador, detallant les directrius del model de negoci a què el franquiciador vol adherir-se. Per esta raó, cap poca discussió sobre les principals qüestions del negoci exposades en el contracte, perquè se sobreentén que el franquiciador les accepta i desitja adherir-se a elles. En tot cas, el futur franquiciat ha d'assessorar-se per un especialista abans de firmar el contracte, i té la llibertat de discutir aquelles clàusules que considere abusives. No obstant això, el franquiciat ha de ser conscient que és molt difícil que l'altra part rectifique el seu model, i davant d'una disconformitat important, el més sensat seria no firmar l'acord.

84. Quines obligacions compromet la firma del contracte per al franquiciat

  • Realitzar els pagaments acordats al franquiciador de la concessió i prestacions realitzades.
  • Realitzar les compres exclusivament al franquiciador, central de compres o proveïdors que se li indiquen.
  • Aplicar els mètodes de gestió del franquiciador i les normes de l'establiment.
  • Acceptar el control del franquiciador, permetent-li accedir als estats comptables i facilitant el treball d'inventari.
  • Renunciar a realitzar una competència deslleial mentres estiga en vigor el contracte ni, posteriorment, durant el període de temps que s'indique.

85.Quines obligacions compromet la firma del contracte per al franquiciador?

  • Cedir l'ús legal de la marca.
  • Transmetre el saber fer al franquiciat.
  • Solucionar el subministrament de productes al franquiciat.
  • Assistir de forma permanent al franquiciat.
  • Actualitzar el seu model de negoci en funció de l'evolució del mercat.
  • Supervisar la pràctica correcta del model de negoci.

86. Si el franquiciador incomplix les seues obligacions Pot el franquiciat demanar danys i perjuís encara que el contracte no ho establisca?
Sempre que el franquiciador haja incomplit la seua condició, perjudicant amb això l'activitat del franquiciat, i havent pogut evitar-ho actuant adequadament, és possible reclamar una indemnització. El Codi Civil, en l'article 1.142, assenyala que "el perjudicat podrà triar entre exigir el compliment o la resolució de l'obligació, amb el rescabalament dels danys i abonament dels interessos en ambdós casos. També podrà demanar la resolució, inclús després d'haver optat per l'incompliment, quan este resulte impossible".

87. Quins incompliments per part del franquiciador poden motivar la resolució del contracte?

  • Invadir la zona d'exclusivitat territorial del franquiciat
  • Que en la pràctica el franquiciat comprove que el saber fer és inoperant
  • Desatendre o assistir en menor grau d'allò que s'ha acordat en qüestió de subministraments
  • El sistema de la franquícia no reporta beneficis al franquiciat, a pesar de seguir fidelment les especificacions de la xarxa.

88. Quins incompliments per part del franquiciat poden motivar la resolució del contracte?

  • No pagar, o pagar fora de termini els diversos cànons acordats
  • Divulgar qualsevol dels secrets i documents confidencials del franquiciador.
  • Abstindre's d'acatar les directrius comunes de la xarxa.
  • Eludir els controls periòdics del franquiciador.
  • No informar, o informar enganyosament el franquiciador.
  • No complir clàusules d'aprovisionament.
  • Sobrepassar la zona d'exclusivitat concedida.
  • Tancament temporal del negoci sense justificació.
  • Deteriorar la imatge de la xarxa per una mala atenció al client

  89. Com es detecten els mals contractes o contractes abusius?
Un contracte abusiu és l'imposat pel franquiciador buscant exclusivament el seu propi benefici. Pot dir-se que un mal contracte és aquell en què el franquiciat té moltes i quantioses obligacions i molt pocs drets, mentres que, al contrari, el franquiciador gaudix d'uns drets superiors i desproporcionats a la seua aportació.

Els contractes abusius solen imposar horaris d'obertura excessius o objectius de venda desmesurats en relació a les possibilitats que oferix el sector i en definitiva, condicions que perseguixen només el lucre del franquiciador i que poden arruïnar al franquiciat. Perquè un contracte siga bo i equilibrat, ha de reflectir que els resultats es repartisquen de forma proporcional a l'aportació efectuada per cada una de les parts.

90. Els contractes poden ser distints, concretament en matèria de cànons?
Normalment, en una xarxa de franquícia, és desitjable que els contractes siguen idèntics. Però no sempre és així, perquè les xarxes de franquícia es construïxen lentament i, sovint, les preocupacions que existien al principi desapareixen uns anys després.

Per tant, en algunes xarxes de franquícia podem veure contractes distints, la qual cosa no constituïx en si una font de dificultats jurídiques.

Quant als cànons, i de manera més general, els pagaments, és freqüent veure diferències entre els drets d'entrada en les franquícies, perquè dites dretes d'entrada poden correspondre a situacions diferents.

El dret d'entrada, quan la xarxa té 100 punts de venda, no és el mateix que quan la xarxa té 200 o 300, ja que en eixe moment, la xarxa és molt més fort i el fet d'entrar en ella suposa un avantatge major. Per tant, podem considerar que el dret d'entrada pot ser major.

D'altra banda, els cànons poden ser distints si, per exemple, són calculats sobre la base del número de m² del punt de venda. Poden ser també distints si es calculen sobre la base de la facturació.

91. Quines condicions ha de complir el contracte per a impedir futures disputes entre franquiciador i franquiciat?
El contracte és clau en la relació de franquícia. Abans de rubricar-ho, és summament important estudiar-ho a fons, sense oblidar els annexos. I comprovar que:

  • S'adapta a la normativa vigent.
  • No conté clàusules abusives o que no estan plenament justificades.
  • Arreplega un termini de vigència suficient com per a recuperar la inversió.
  • Contempla les obligacions i drets del franquiciat
  • Reflectix les obligacions i drets de l'empresa franquiciadora.
  • Inclou alguna clàusula sobre com es resoldria una possible situació de conflicte amb el franquiciador.
  • Contempla la possibilitat que es puguen produir canvis en la composició de l'accionariat, en l'empresa franquiciadora o en la franquiciada.

Per a esta anàlisi, es pot comptar amb l'assessorament especialitzat que presten alguns despatxos d'advocats

92. Quines avantatges té l'arbitratge per a resoldre un conflicte entre franquiciat i franquiciador?
La rapidesa i la privacitat són els principals avantatges de l'arbitratge extrajudicial com a forma de solucionar litigis entre franquiciat i franquiciador. Per esta raó, tendix a créixer el nombre de contractes de franquícia que inclouen una tanca d'arbitratge. En els tribunals ordinaris, la mitjana de duració d'un litigi és de quatre a cinc anys, mentres que en l'arbitratge, a l'haver-hi una sola instància i a l'atorgar-li la llei al laude de l'àrbitre el rang de sentència ferma, la duració és només de tres a sis mesos. A més, l'arbitratge salvaguarda la intimitat i el prestigi de la marca, evitat una publicitat negativa de la mateixa.

93. S'inclouen les condicions de l'arrendament del local en el contracte de franquícia?
Generalment, no. Són documents independents, amb condicions així mateix independents. Sí que hi ha una vinculació entre ambdós en tant que se sol exigir la vigència del contracte d'arrendament durant un període no inferior al de franquícia i les seues possibles renovacions.

94. Quan s'adquirix un establiment franquiciat, es recupera també el contracte de franquícia?
Automàticament no.Si el franquiciador no ha introduït cap disposició en este sentit en el contracte, i si el contracte es firma amb una empresa, el comprador recupera el contracte de franquícia de forma automàtica i evident.

Però un franquiciador seriós no vol que qualsevol (un competidor, un mal candidat, etc.) compre una de les unitats franquiciades de la seua xarxa. Per tant, generalment introduïx en el contracte de franquícia dos clàusules importants per a la revenda:

  • una clàusula que dóna preferència per a la recompra. (al mateix preu, naturalment)
  • una altra clàusula, denominada Vaig intuirel teu Personae, que precisa que el contracte és firmat en funció de la persona del franquiciat i, per tant, no pot transmetre's. Això obliga al franquiciat cedent a demanar al franquiciador que accepte al concessionari (el comprador, en llenguatge clàssic).

Estes disposicions són importants per a protegir a la marca d'una degradació progressiva del valor dels franquiciats a mesura que es produïxen cessions. Això protegix al franquiciador I als franquiciats que queden.

95. En un contracte de franquícia de 3 anys de duració, un franquiciador pot prendre la decisió de posar fi al contracte al cap de 3 anys sense motiu especial?
Sí, si el contracte és de tres anys, tant el franquiciador com, de fet, el franquiciat no està obligat a renovar-lo, prolongar-lo... i no té per què justificar la seua decisió. Evidentment, açò només és possible si el contracte no establix que estiga previst renovar-lo tàcitament, etc.

96. Com se solen regular les pròrrogues del contracte de franquícia?
Quan es pacta una renovació contractual se solen donar dos situacions distintes:

  1.     Quan ambdós parts poden oposar-se que la dita renovació es produïsca, informant la part contrària amb l'antelació que es determine
  2.     Aquelles en què només el franquiciat decidix sobre la seua continuïtat o no, supeditant-se normalment la pròrroga al compliment de condicions objectives com el manteniment de la ubicació durant un període no inferior al de la renovació o estar al corrent dels pagaments pactats en el contracte.

97. Es pot traspassar un contracte de franquícia?
Caldrà estar a allò que s'ha determinat en el contracte. Habitualment el franquiciat podrà vendre el seu negoci sempre que el franquiciador aprove l'entrada en la cadena del comprador, que es convertix en nou associat.

Amunt

K.- La relació jurídica

98. Quina relació jurídica existix entre franquiciat i franquiciador?
Una de les essències principals de l'acord de franquícia és la independència patrimonial i jurídica entre franquiciat i franquiciador. En virtut del contracte entre ambdós no sorgix cap relació laboral ni de cap altre orde, sinó únicament i exclusivament una relació mercantil de franquícia. El franquiciat, per tant, dirigirà i explotarà el negoci pel seu compte i risc, com a empresari independent. La contractació, remuneració, acomiadament i la resta d'obligacions laborals que sorgisquen respecte als seus col·laboradors, seran de la seua exclusiva responsabilitat. No obstant caben dos excepcions:

  • Que el franquiciat explotarà el negoci pel seu compte i risc sempre complint amb les obligacions fixades en el contracte
  • que pot rebre assessorament per part del franquiciador per a contractar empleats.

99. Quina personalitat jurídica ha de tindre el franquiciat?
La fórmula de la franquícia és molt àmplia i versàtil, per la qual cosa admet diferents personalitats jurídiques, depenent de factors com els criteris de cada central franquiciadora o la grandària del negoci en qüestió. Dins d'esta varietat de formes, es considera la forma de la Societat Limitada com la més freqüent dins del mercat de la franquícia. Sol ser la triada per aquells negocis la inversió i grandària dels quals es troben entre els nivells mínim i màxim. Per a la creació de negocis de grandària inferior abunden els franquiciats que s'acullen al règim d'autònoms, mentres que per a la constitució d'empreses que necessiten una forta inversió inicial i l'aportació d'un alt volum de capital per part dels socis, la fórmula més comuna sol ser la de la Societat Anònima.

100. Pot afirmar-se que el franquiciat és el propietari del seu negoci?
Encara que legalment és el propietari del seu negoci, no opera com a tal, ja que ha de sotmetre's a les condicions del contracte, seguir els procediments dels manuals operatius i sotmetre's a les pautes dictades per la central en cada moment.

101. Són els franquiciats comerciants independents?
No. Encara que en teoria i legalment siguen propietaris del seu propi negoci, els franquiciats han de sotmetre's a la política comuna de grup imposada pels manuals operatius i la central de franquícia i als controls periòdics d'esta, enfront del comerciant independent que opera amb tota llibertat i sense controls ni condicions imposades per cap central

102. En una organització de franquícies, a qui pertany la clientela?
La clientela d'un negoci franquiciat pertany conjuntament a les dos parts, però en proporció variable en funció de la notorietat de la marca i de la destresa del franquiciat. En cas de conflicte esta qüestió planteja moltes controvèrsies i les decisions judicials hagudes fins a la data no aporten un criteri únic

103. A què es compromet el franquiciador?
La franquícia no pot garantir l'èxit econòmic d'un negoci emparat en el seu sistema, però sí que ha de comptar amb els factors necessaris com per a reduir el risc del fracàs de l'esmentat negoci. Per això és exigible que el franquiciador transmeta al franquiciat no sols un producte o servici. És necessari cedir, a més, com establix el Codi Deontològic Europeu de la Franquícia, el dret d'ús de símbols: nom comercial, marca de fàbrica, signes distintius, accés al conjunt de coneixements fruit de l'experiència, know-how, els mètodes tècnics i de negoci, els procediments i , en definitiva, un concepte empresarial, propi, tancat, provat i rendible.

104. Quins són els principals inconvenients de la franquícia per al franquiciador?

  • Potser el major inconvenient per al franquiciador siga el possible afany d'independència del franquiciat, fonamentalment quan el projecte no tinguera factors de fidelització reals.
  • Serà necessari mantindre uns alts nivells d'exigència a l'hora de seleccionar els franquiciats que s'incorporen a la cadena.
  • La possibilitat de dany a la marca com a conseqüència d'actuacions indegudes dels franquiciats. Açò és evitable únicament per mitjà d'un bon procés de selecció / formació i un eficient sistema de control periòdic.
  • Serà més difícil imposar a un franquiciat determinades actuacions en comparació amb la facilitat per a fer-ho amb empleats en un sistema sucursalista.
  • Encara que les necessitats financeres siguen menors i l'estructura de personal molt inferior, els ingressos que proporciona al franquiciador cada unitat franquiciada seran menors que els que resultarien d'una xarxa d'unitats pròpies.

105. Quins són els principals inconvenients per al franquiciat?
Estarà sempre subjecte a una sèrie de normes, establides pel franquiciador, de compliment obligatori per tota la xarxa franquiciada. Es veurà afectat de forma molt directa pels problemes que poguera patir el franquiciador, ja siguen de tipus econòmic, organitzatiu o estructural.

Al mateix marge brut, el negoci franquiciat podrà obtindre un menor benefici que un altre negoci independent, ja que este no suportaria els costos directes d'estar integrat en la xarxa.

 Amunt

L.-El saber fer: Know How

106. Què és el know-how?
És el conjunt de coneixements adquirits pel franquiciador, basats en la seua experiència i verificats per ell, que constituïxen la base operacional d'un negoci. El know-how haurà de ser secret, substancial i identificable.

107. És responsabilitat del franquiciat vetlar per que els seus empleats no divulguen el secret del saber fer?
Una de les essències del saber fer és la seua condició de secret intern de la xarxa. Per això, el franquiciador pot arribar a trencar la relació amb el franquiciat i inclús exigir-li una indemnització, en el cas de ho desvele. Quant als empleats del franquiciat, este no pot fer-se responsable de la seua possible deslleialtat, però sí que pot obligar-los, a instàncies del franquiciador, a firmar en el seu contracte de treball l'obligació de respectar el secret del saber fer.

108. Pot el franquiciat apropiar-se del saber fer per a usar-lo posteriorment, fent-li la competència al seu exfranquiciador?
Per a evitar esta situació, els contractes solen incloure una clàusula que especifica un període de temps -generalment un any- en què el franquiciat no pot dedicar-se a la mateixa activitat que el franquiciador després de la resolució del contracte. A més és difícil que el saber fer del franquiciador puga ser simplement copiat i traslladat a un altre negoci amb èxit, perquè va associat a circumstàncies com la notorietat de la marca, la xarxa de distribució i la fortalesa corporativa, que són inimitables. No obstant això, l'experiència empresarial adquirida com a franquiciat, és un actiu que sempre podrà emprar-se en benefici propi a l'hora de gestionar un negoci posterior.

109. El saber fer és idèntic per a tots els franquiciats?
El més important del saber fer, la seua essència, és inamovible. No obstant això, entre les seues característiques ha de trobar-se una certa flexibilitat, ja que en determinades ocasions el franquiciat necessitarà adequar el seu negoci al mercat en què exercirà la seua activitat. En tot cas, eixa adaptació haurà de respectar les pràctiques comunes de la xarxa i ser supervisada i tolerada pel franquiciador.

110. El franquiciat adquirix coneixement dels processos productius abans de posar en marxa el seu negoci, o els adquirix durant la seua activitat?
Un dels avantatges del saber fer, i per extensió, del sistema de franquícia, residix precisament que el nou membre adquirix la capacitació pràctica per a desenrotllar el procés productiu abans de la posada en marxa de la seua unitat. Esta formació inicial varia en els seus detalls segons l'ensenya, però inclou com a passos estàndards la presa de contacte, la demostració teòrica, la realització pràctica i l'avaluació. En el primer pas es mostren al franquiciat els procediments generals del negoci en una unitat ja existent. En el segon pas, un instructor li explica la forma de realitzar cada una de les tasques del negoci. En el tercer pas, el franquiciat realitza eixes tasques per si mateix fins que adquirix soltesa i precisió. I en l'últim pas l'instructor avalua la perícia del franquiciat en la realització de les tasques

111. Què s'ha d'entendre per Bíblia d'una franquícia ?
El manual d'operacions o Bíblia és el conjunt de documents que expliciten el saber-fer d'un franquiciador respecte al seu negoci. Pot constar de diversos documents cada un d'ells dedicat a explicar al franquiciat els diferents aspectes de la gestió i explotació del negoci

La Bíblia, també denominada "package" és el compendi de normes, tècniques, procediments i experiència que, conjuntament amb la marca són objecte de cessió en la franquícia. Per al franquiciador es tracta d'un document, que es considera annex al contracte, a través de què s'aconseguix l'homogeneïtzació i el funcionament correcte de tots els negocis de la xarxa.

Ja que es tracta d'un document d'elaboració pròpia, no es pot parlar de models de bíblies, sinó que cada franquiciador elabora al llarg del temps el seu propi. Per norma general els temes més habituals d'una Bíblia sol ser els següents:

  • Productes
  • Imatge
  • Organització
  • Gestió
  • Venda
  • Publicitat

112. Quan se li entreguen les 'bíblies 'al franquiciat: abans o després de la firma del contracte?
En principi i en general, a la firma del contracte , ja que estos documents són confidencials. Però pot succeir que s'entregue una part abans i l'altra s'entregue ja durant la formació.

113. Deu el franquiciat tindre algun coneixement respecte a la marca?
És important que abans de firmar el contracte amb el franquiciador, el franquiciat s'assegure que este posseïx tots els drets sobre la marca. La marca ha d'estar registrada en totes les seues variants: el nom comercial, logotip emblema, rètol de l'establiment, i qualsevol altre signe distintiu i propi de l'ensenya. Com a propietari legal de la marca, el franquiciador estén la llicència del seu ús als seus franquiciats per mitjà de la inscripció en l'Oficina de Patents i Marques, als efectes de notificació a tercers.

114. Com pot el franquiciador determinar el bon ús del saber fer per part del franquiciat?
Hi ha tres formes principals per a saber si el franquiciat complix amb el saber fer:

  • La més freqüent són els controls periòdics. Es tracta de visites periòdiques i contínues encara que aleatòries, a fi que el franquiciat no es prepare per a la inspecció. D'esta manera, la visita de control, generalment, no s'anuncia i al franquiciat sol agarrar-li desprevingut.
  • Una altra forma de control és el "client misteriós", consistent en visites de supervisió sense previ avís i sense que el franquiciat sàpia que el visitant no sols forma part del personal del franquiciador sinó que, a més, està realitzant un control de l'establiment fent-se passar per un client.
  • Finalment, hi ha sistemes de control per a avaluar la satisfacció dels clients, que es realitzen per mitjà d'un telèfon directe d'atenció al client, i a través d'enquestes als clients finals.

115. El saber fer es pot convertir en un impediment per a la creativitat empresarial del franquiciat?
Lamentablement, és molt probable que així siga. El franquiciat no és, per definició, l'encarregat de dissenyar noves estratègies per al seu negoci i això és una cosa que ha de tindre present des de l'inici de la seua relació amb la cadena de franquícia a què s'adherix. El fanquiciador té dret a vetar qualsevol modificació en el sistema comercial del seu ensenya, que represente una individualitat i s'isca de la identitat comuna que dóna sentit a la xarxa. No obstant això, sempre es pot negociar amb el franquiciador i fer-li entendre que la millora proposada pel franquiciat resulta beneficiosa per a tota la cadena.

116. Tenen utilitat els manuals operatius una vegada que el franquiciat ha iniciat la seua activitat?
Els manuals operatius del sistema tenen la seua utilitat principal com a documentació prèvia a la posada en marxa del negoci. No obstant han de ser conservats pel franquiciat durant tot el temps que mantinga el negoci, perquè són la garantia del model i una font recurrent per a resoldre dificultats, problemes i dubtes. D'altra banda, per al franquiciador constituïxen una prova de base en el cas que el franquiciat els incomplisca.

117. Tots els franquiciats d'una cadena han de rebre manuals idèntics?
Efectivament, tots els franquiciats reben manuals iguals per a aconseguir la uniformitat de la xarxa, a excepció del manual econòmic financer. Este últim és l'únic manual que mostra diferències per a cada franquiciat, ja que arreplega el pressupost econòmic i el pla financer individual de la unitat de venda. Ha d'elaborar-se amb una projecció de tres a cinc anys i amb un detall mensual, si és possible. Depenent dels resultats de la unitat franquiciada, podran analitzar-se els encerts o, si els haguera, els errors de gestió per a poder esmenar-los. També servix per a comparar resultats individuals amb els del conjunt de tota la xarxa.

Amunt

M.- Formació i assistència técnica

118. Quin tipus de formació cal esperar d'un franquiciador?

La comunicació dels coneixements del franquiciador és matèria primordial en la franquícia. La seua deficiència o imperfeccions comporten errors de qualsevol tipus que engendren tensions i un clima d'agressivitat en el si de la cadena. Generalment es consideren dos tipus de formació:

  1. Formació inicial
  2. Formació permanent

La formació inicial haurà de ser prou extensa perquè el franquiciat puga adquirir la destresa requerida per a arrancar la seua franquícia i prou completa perquè es puga abordar tots els aspectes necessaris. Habitualment la formació inicial es dispensa en la central (escola de formació) o en l'establiment pilot o en ambdós llocs. L'assistència del franquiciador en el moment de l'obertura del nou negoci es considera com una part integrant més de la formació inicial.

Tota franquícia d'importància, al llarg de la vigència del contracte, assegura una formació permanent a través de seminaris i manuals. Els seminaris anuals de formació són, habitualment, el mecanisme més utilitzat i consistixen en unes jornades que tenen com a objecte reunir a tota o part de la cadena, per a presentar als franquiciats i analitzar conjuntament els nous productes, sistemes de gestió, ferramentes informàtiques, etc. De vegades, el franquiciador organitza a més sessions de formació per al personal del franquiciat.

Tant en un com en qualsevol altre cas, l'únic cost assumible pel franquiciat ha de ser el de desplaçament, estada, allotjament o dietes, ja que se suposa que la formació està integrada en les diferents contraprestacions econòmiques que percep el franquiciador.

119. En quin moment es dóna per aprés el saber fer del franquiciador i es deixa de rebre les seues ensenyances?
Hi ha una base principal del saber fer, que es transmet en la primera fase de la relació entre franquiciador i franquiciat. Però el saber fer del franquiciador es renova, i s'adapta als canvis del mercat, per la qual cosa el seu aprenentatge no conclou mai. La formació contínua es transmet a través de diversos procediments, com les convencions de franquiciats; els butlletins, circulars i publicacions internes; els cursos de reciclatge; i els cursos a través d'Internet.

120. És possible rebre un curs de formació per a conéixer millor l'àmbit d'activitat en qüestió abans de firmar el contracte?
És possible en alguns casos i en algunes xarxes, però no és ni obligatori ni fàcil fer-ho. Per què?

Sens dubte, per al franquiciat és interessant veure com succeïx tot sobre el terreny, ja que li permet prendre una decisió més encertada, però ha de comprometre's a mantindre la confidencialitat, i inclús a no exercir competència, a fi d'evitar que s'apodere de tots o alguns dels xicotets secrets i el know-how i els utilitze fora de la xarxa. Per tant, normalment es firmarà un contracte o un compromís parcial abans d'esta 'posada en situació'.

No obstant això, alguns franquiciadors utilitzen estes fases de 'exploració' per a ajudar el candidat a prendre la seua decisió amb coneixement de causa, però també per a observar-li abans de prendre la decisió de contractar-lo. És un mètode bo per a ambdós parts.

121. Què he d'esperar del franquiciador?
En la franquícia és necessària la col·laboració de les dos parts perquè el sistema funcione a la perfecció.

El franquiciador li aportarà tots els coneixements necessaris perquè vosté puga iniciar el seu negoci de forma semblant a la resta dels membres de la xarxa, a través dels Manuals Operatius i dels cursos de formació.

A més, li cedirà l'ús del seu nom i li prestarà un suport i un suport permanent al llarg de la duració del contracte.

És importantíssim que el franquiciador complisca amb el que establix el contracte de franquícia i proporcione els servicis perquè l'establiment obtinga els resultats adequats.

En tot cas, les exigències i les prestacions d'uns franquiciadors i altres varia en funció del tipus de negoci i de la grandària de la xarxa.

122. Compten sempre els franquiciats amb l'assistència tècnica del franquiciador?
No. En moltes franquícies, el contracte reflectix esta assistència d'una manera imprecís. De fet, la realitat demostra que la majoria de les queixes dels franquiciats versen sobre este aspecte. És un dada objectiva que en quasi totes les franquícies amb marques sense rellevància, l'assistència del franquiciador és escassa i, a vegades, inexistent

Amunt

N.- Gestió cotidiana de la franquicia

123. Pot el franquiciador modificar la política operativa del sistema?
El franquiciador té dret a introduir tots els canvis que crea necessaris en la política operativa del sistema. Si estos canvis afecten el saber fer, poden generar tensions en els franquiciats. Un gir en les directrius que s'ha de seguir, que implique mètodes diferents per a augmentar les vendes, obliga als franquiciats a un nou aprenentatge i a un replantejament dels procediments habituals. En estos casos, el franquiciador ha de formar novament als seus franquiciats, corrent amb tots els gastos de l'aprenentatge.

124. Com evitar possibles conflictes amb el franquiciador en el dia a dia?
En els casos en què ambdós parts complixen allò que s'ha estipulat en el contracte, no haurien de sorgir conflictes importants. No obstant això, l'experiència demostra que inclús en estos casos solen aparéixer xicotetes diferències d'interpretació, o roïns entesos, que si no s'aclarixen degudament poden acabar minant la confiança. Per això, ha de cuidar-se la comunicació permanent entre les parts, de manera que li diàleg solucione qualsevol problema que sorgisca en el dia a dia. Així, s'ha de prestar atenció als xicotets problemes de funcionament en la relació amb el franquiciador. Des de tornar amb rapidesa una telefonada, fins a la resolució d'un xicotet problema de programari, tot ha de fer-se amb la millor disposició.

125. Poden imposar la compra de les mercaderies en el seu central de compres al 100%?
L'obligació d'abastiment exclusiu al 100% és possible a condició que esta exigència siga legítima: el franquiciador ha de ser capaç d'explicar quin interés té per a la xarxa i per al franquiciat abastir-se exclusivament amb el franquiciador o una sèrie de proveïdors referenciats.

Així, per exemple, les entregues prioritàries, una garantia millor aplicada, preus més baixos, són motius que legitimen la clàusula d'abastiment exclusiu.

126. En una organització de franquícies, a qui pertany la clientela?
La clientela d'un negoci franquiciat pertany conjuntament a les dos parts, però en proporció variable en funció de la notorietat de la marca i de la destresa del franquiciat. En cas de conflicte esta qüestió planteja moltes controvèrsies i les decisions judicials hagudes fins a la data no aporten un criteri únic

127. Deu un franquiciat retre comptes al franquiciador? Ha d'aconseguir certs resultats? Se li pot tirar?

El principi és que sí, el franquiciat i el franquiciador estan vinculats per un contracte en què cada un s'obligarà a complir un determinat nombre de prestacions... Si un no complix les seues, serà responsable respecte del contracte i davant del seu soci. Quant als resultats, tot depén de si el contracte els establix o no. Quant a l'expulsió, o segons es diu en llenguatge jurídic, la resolució del contracte, és possible si una part no complix les seues obligacions.

128. Un franquiciador té dret a exigir que el franquiciat li pague un mínim mensual, a pesar de rebre un % del volum de negoci?
El franquiciador pot demanar perfectament que el franquiciat pague una quantitat mínima de cànons per a cobrir els costos generats per la seua assistència, els seus servicis, etc.

Esta pràctica no està massa estesa, però cal entendre que en algunes activitats, el sector confiat podria estar mal treballat per un franquiciat que tinguera altres negocis, per exemple, o que li dedicara poca energia, o que fera 'diners negres'

També hi ha franquiciadors que demanen un fix mensual més un percentatge, la qual cosa servix per a assegurar un mínim de cobraments de cànons i reduir el pes dels cànons respecte del volum de negocis brut.

129. Està obligat un franquiciat a acceptar canvis en aspectes del negoci que funcionen adequadament només perquè el franquiciador tinga una política de renovacions que pretén imposar a tots?
En general, els canvis que realitzen els franquiciadors solen anar més en la línia d'actualització de la gamma de productes (per exemple, la renovació periòdica de les cartes en restaurants) o de modificacions ambientals o decoratives quan l'activitat es mou essencialment per campanyes (per exemple, aparadors i ambientació en botiga en el tèxtil). No és freqüent que la central altere aspectes essencials del concepte, i molt menys que d'esta manera pose en risc la rendibilitat dels franquiciats, més aïna al contrari.

En tot cas, el franquiciador té dret a introduir els canvis que crega beneficiosos per al sistema, però si vosté creu que si és el cas perjudiquen el seu negoci, li aconselle que parle i argumente per què creu que no seran positius. Estic segur que escoltaran els seus arguments.

130. En la nostra franquícia tenim una zona d'actuació podem dirigir-nos a altres?
El Reglament CE 2790/1999 permet l'assignació de zones d'exclusivitat en les quals el franquiciador queda obligat a no obrir o permetre l'obertura de noves unitats del sistema, i el franquiciat pot quedar obligat a no realitzar vendes actives en territoris que hagueren sigut assignats a altres franquiciats o reservats per a ser explotats pel propi franquiciador. Estaria per tant restringida la captació de clients (vendes actives) en els dits territoris si en el seu contracte així s'haguera acordat i quan les zones on vosté els buscara estigueren ja assignades. En cas contrari, la venda activa no es podria limitar.

131. És possible tindre més d'un negoci franquiciat en el mateix sector?
És possible sempre que no s'exercisca competència deslleial (es transferisquen d'un negoci a un altre elements o coneixements que formen part del saber fer propi de cada ensenya) i les centrals de franquícia afectades aproven la dita circumstància. No li aconsellaria en cap cas actuar en este sentit sense el coneixement de les empreses franquiciadores, ja que serà segurament font de conflictes i possible causa de rescissió contractual si es prohibira la dita situació en algun dels contractes de franquícia.

132. Davant d'un increment de demanda, ens poden obligar a obrir una segona botiga?
El que ha de quedar clar és que a vosté ningú li pot obligar a instal·lar un segon negoci en la seua zona, per molt que haguera previsions de fer-ho al seu dia. Si vosté no està convençuda no ha d'obrir-ho, i ha de ser la central la que busque alternatives si creu que cabria un altre local. Depenent dels termes pactats, és possible que el franquiciador intente muntar un establiment propi o un altre associat per a cobrir eixa suposada demanda, la qual cosa podria perjudicar-li vosté, però menys que obligar-li a obrir un negoci no desitjat.

Crec que la millor solució podria ser una compensació econòmica per a rescabalar al franquiciador per l'import de cànon no rebut al seu dia, però amb la condició que no muntanya un altre local.

133. Es pot obrir una segona botiga dins de la zona d'exclusivitat que ja es té?
Normalment no. En una situació normal, cada contracte de franquícia determina una ubicació concreta de l'establiment associat, i no pot obrir-se cap addicional, inclús en la mateixa zona, si el franquiciador no ho autoritza expressament.

134. Puc ser franquiciat de més d'una ensenya?
molts franquiciats aconseguixen conéixer i manejar el seu negoci tan bé que poden portar més d'un al mateix temps, i així es convertixen en multifranquiciados d'una mateixa ensenya. Solen ser empresaris que s'incorporen a la franquícia com a gestors i que després de comprovar en el dia a dia la seua rendibilitat s'animen a provar sort en un altre o altres emplaçaments. Una cosa menys freqüent és la figura del plurifranquiciado, aquell que opta per posar en marxa negocis pertanyents a distintes ensenyes `que no competisquen directament. El seu perfil sol ser el d'un inversor que s'incorpora a distintes franquícies perquè tenen una imatge de marca coneguda i una trajectòria que poden assegurar-li la recuperació de la seua inversió. Generalment es tracta de franquícies de gestió senzilla. I estadísticament, la restauració és una de les activitats que concentra un major percentatge d'empresaris d'este tipus.

135. Franquícia Espanyola en l'estranger
Si el que vosté pretén és negociar la implantació d'una franquícia individual, la primera cosa que haurà de conéixer és si la central de franquícia està disposada a eixe tipus d'acords quan l'establiment es troba en un altre continent. Molt probablement li parlaran de la possibilitat d'una franquícia principal o màster, la qual cosa li obligaria a plantejar-se un projecte de prou més abast: convertir-se en franquiciador del sistema en el seu propi país. Seria un altre nivell de negoci de major dedicació, major inversió i més complex, que res tindria a veure amb les condicions d'una franquícia a Espanya.

Si el franquiciador acceptara la fórmula de la franquícia individual (molt improbable), les condicions tampoc tindrien per què coincidir amb les que estiguen vigents per a obertures a Espanya.

136. Com pot adquirir una franquícia espanyola per a instal·lar-la fora un inversionista no resident a Espanya?
La primera cosa que haurà de determinar és si el seu interés consistix en l'adquisició dels drets d'una franquícia individual o d'una franquícia màster. En el primer cas és prou inusual que el franquiciador accepte la proposta, tant per motius relacionats amb la dificultat de formació inicial, suport i seguiment, com si fóra necessari per l'abastiment d'un únic negoci en una zona geogràficament allunyada.

Molt més factible per al franquiciador original és el segon supòsit, en el que qui ha d'assegurar-se bé que vol i pot assumir la responsabilitat de desenrotllar el projecte en un altre país és el candidat a franquiciat màster. Les seues obligacions dins del seu territori serien les d'un franquiciador, prou més exigents que les d'un franquiciat individual.

137. Fins on un franquiciador pot alterar el model inicial sense incórrer en incompliment per emportar-nos a un negoci diferent del que vam conéixer quan firmem el contracte?
És difícil valorar este extrem. En principi, el franquiciador pot introduir en el model de negoci aquells canvis que resulten imprescindibles  per a adaptar-lo a les variacions en la demanda, i davant d'açò ningú pot oposar cap rebuig raonable. No obstant això, transformacions radicals en l'oferta que impliquen modificacions notables en el model de negoci (i, per el que vosté comenta, este podria ser el cas) pareixen fruit de la improvisació, conseqüència al seu torn d'una escassa experiència pràctica i deficient planificació. Al final, com quasi sempre, la clau estarà probablement en els resultats econòmics dels dits canvis. Un increment dels costos no és positiu... llevat que siga la via per a una millora encara major dels ingressos i, per consegüent, de la rendibilitat. Si no fóra així, el dit augment seria inacceptable i caldria plantejar-se seriosament l'eixida de la xarxa.

138. Si als empleats els pague jo, pot el franquiciador decidir quants he de tindre?
El franquiciador pot decidir quin és el nombre mínim de persones per a cobrir adequadament les distintes funcions o tasques de l'establiment. Hem d'entendre que la seua experiència prèvia en la gestió de negocis propis que han demostrat èxit és un bon aval per a l'eficàcia operativa del seu al menor cost laboral possible, i que molt probablement la reducció de plantilla podria ocasionar deficiències en la qualitat del producte o del servici.

En tot cas, si considera que el personal que el franquiciador li indica és excessiu, faça-se'l saber perquè li explique amb detall les raons que avalen la necessitat la dita estructura. Segur que quedarà convençut i, sobretot, no començarà el negoci amb dubtes sobre la capacitat gerencial del franquiciador, que li podrien portar a curt termini a una situació de desacord també en altres àmbits

Amunt

O.- Transmissió i/o rescissió

139. En un contracte de franquícia de 3 anys de duració, un franquiciador pot prendre la decisió de posar fi al contracte al cap de 3 anys sense motiu especial?
Sí, si el contracte és de tres anys, tant el franquiciador com, de fet, el franquiciat no està obligat a renovar-lo, prolongar-lo... i no té per què justificar la seua decisió. Evidentment, açò només és possible si el contracte no establix que estiga previst renovar-lo tàcitament, etc.

140. És cert que la venda d'un negoci franquiciat ha de fer-se al franquiciador o a un altre franquiciat de la cadena?
En absolut. Vosté té llibertat de vendre el negoci a qui millor el valore, sempre que siga un candidat acceptable per al franquiciador (òbviament, ja que haurà de firmar el contracte de franquícia i fer ús de la seua marca) i estiga disposat a sotmetre's a les normes de l'ensenya en qüestió. Una altra cosa és que la central puga reservar-se en el contracte de franquícia el denominat dret de tanteig sobre la venda per a, igualant la millor oferta rebuda per vosté, poder quedar-se amb la seua empresa. Com veu, es tracta d'una opció, un dret, que no imposa cap exclusivitat en la venda.

141. És normal que el franquiciador exigisca del franquiciat algun pagament en concepte d'indemnització per deixar el negoci?
No és normal i tampoc raonable. El franquiciat és qui invertix en el negoci i és el seu legítim amo, i per tant el major perjudicat per l'abandó de l'activitat. D'ací resulta lògic deduir que la dita penalització seria desenraonat, per no parlar de l'absurd i contraproduent que resulta pretendre obligar a algú a exercir una activitat que no desitja. El franquiciat haurà de poder deixar el negoci quan ho estime oportú, sempre que complisca amb el preceptiu preavís al franquiciador perquè este puga procedir a substituir-ho per un nou candidat. En tot cas, crec que estem parlant més d'una possibilitat teòrica que pràctica. En realitat estes situacions deriven majoritàriament cap a la venda del negoci franquiciat, i no al seu abandó.

142. Quan i davall quines circumstàncies pot un franquiciat abandonar una franquícia?
Quan ho considere oportú, sempre que preavise amb l'antelació que es determine en el contracte i abandone l'activitat que desenrotllava en la xarxa de franquícia, en el local on l'exercia i durant un any, quan així s'haguera acordat. A un franquiciat no se li pot obligar que romanga en un negoci que no desitja o no li resulta rendible, sempre que complisca amb els compromisos esmentats. Tampoc ha de pagar indemnitzacions al franquiciador, ja que és ell qui perd les inversions realitzades en l'empresa que abandona.

143. Es pot traspassar un contracte de franquícia?Com ha de fer-se?
No aclarix en la pregunta si es referix al franquiciador o al franquiciat. El franquiciador generalment es reserva en el propi contracte de franquícia la facultat de vendre el negoci (els drets de la xarxa que gestiona) a un tercer que se subrogue als drets i obligacions determinats en tots els acords ja formalitzats amb associats.

En l'altre cas, caldrà estar a allò que s'ha determinat en el contracte. Habitualment el franquiciat podrà vendre el seu negoci sempre que el franquiciador aprove l'entrada en la cadena del comprador, que es convertix en nou associat.

144. Quins incompliments per part del franquiciador poden motivar la resolució del contracte?.

  • Invadir la zona d'exclusivitat territorial del franquiciat
  • Que en la pràctica el franquiciat comprove que el saber fer és inoperant
  • Desatendre o assistir en menor grau d'allò que s'ha acordat en qüestió de subministraments
  • El sistema de la franquícia no reporta beneficis al franquiciat, a pesar de seguir fidelment les especificacions de la xarxa.

145. Quins incompliments per part del franquiciat poden motivar la resolució del contracte?

  • No pagar, o pagar fora de termini els diversos cànons acordats
  • Divulgar qualsevol dels secrets i documents confidencials del franquiciador.
  • Abstindre's d'acatar les directrius comunes de la xarxa.
  • Eludir els controls periòdics del franquiciador.
  • No informar, o informar enganyosament el franquiciador.
  • No complir clàusules d'aprovisionament.
  • Sobrepassar la zona d'exclusivitat concedida.
  • Tancament temporal del negoci sense justificació.
  • Deteriorar la imatge de la xarxa per una mala atenció al client

146. Què succeïx amb l'estoc de productes que queda en mans de l'exfranquiciat després de la resolució del contracte?
Després de l'extinció del contracte, l'estoc en poder del franquiciat pot ser una font de problemes per a ambdós parts. Per a evitar-ho en la mesura que siga possible, els contractes inclouen clàusules que estipulen la solució final per a este estoc:

  • Recompra Per a evitar que l'exfranquiciat posseïsca articles de la xarxa de què ha deixat de formar part, i puga competir amb ells amb el seu exfranquiciador, este els recompra al mateix preu que van ser venuts.
  • Termini de liquidació El franquiciat disposa d'un termini, convingut amb el franquiciador, per a comercialitzar l'estoc.

147. Com es gestionen els compromisos pendents amb els clients una vegada que el franquiciat trenca la relació amb el franquiciador?
Per a evitar que el cessament de la relació entre el franquiciador i el franquiciat derive en algun conflicte amb els clients, els contractes preveuen dos solucions. La primera és el traspàs de clients, pel qual el franquiciador assumix els compromisos del seu franquiciat. La segona és l'establiment d'un termini de liquidació. Així, el franquiciat disposa d'un termini, convingut amb el franquiciador, per a acabar les relacions compromeses amb els seus clients.

148. Pot el franquiciador cancel·lar el contracte de franquícia quan ho considere oportú?
De cap manera. El franquiciador no pot cancel·lar arbitràriament el contracte de franquícia, ni tan sols donant un preavís, ja que, de fer-ho, el franquiciat es veuria obligat a abandonar la seua activitat i, per tant, a perdre el seu negoci. Inclús encara que existira algun incompliment per part del franquiciat, la resolució del contracte ha de ser visada amb temps i negociada.

149. Pot el franquiciat cancel·lar el contracte de franquícia quan ho considere oportú?
Sí, sempre que done el preavís dins del termini i en les condicions que reflectisca el contracte. Açò és així perquè, encara que el franquiciat decidisca suspendre la seua activitat, el franquiciador podrà continuar operant en la resta de la xarxa. El termini de preavís servirà perquè el franquiciador trobe un nou franquiciat que cobrisca la plaça vacant i substituïsca a què ha cessat.

150. El franquiciat, pot vendre el seu negoci?
Sí, ja que ell és el propietari. La venda del negoci, i no el cessament, sol ser allò més habitual quan el franquiciat decidix deixar el negoci. Perquè el franquiciat venga el seu negoci, hauran de seguir-se tots i cada un dels passos que determine el contracte de franquícia. El normal és que l'acord contemple que el franquiciat done un preavís. En el termini del preavís, el franquiciador podrà captar, seleccionar i arribar a un acord amb el comprador, que passarà així a convertir-se en un nou franquiciat de la seua xarxa.

En este cas, el franquiciador ha d'autoritzar la transacció, ja que el futur comprador passarà a convertir-se en un nou franquiciat de la cadena. El normal és que el franquiciador vullga seleccionar el comprador, per a evitar una mala elecció que acabaria perjudicant el negoci i, per tant, a la franquícia. Si el franquiciat està d'acord, la compravenda del negoci no oferirà problemes per a cap de les dos parts.

151. Què ocorre si el franquiciat mor?
La solució a esta eventualitat ha de quedar reflectida en el contracte de franquícia. Si el franquiciat té hereus en edat i condicions per a continuar l'activitat i mantindre el negoci, el normal és que l'hereten, convertint-se, d'esta manera, en els nous franquiciats de la unitat de venda. Quan el franquiciat no disposa d'hereus capaços de continuar el negoci, el més freqüent és que el contracte establisca un termini determinat perquè el franquiciador seleccione un nou franquiciat que puga adquirir el negoci i continuar l'activitat. Si l'última alternativa no pot dur-se a terme, el normal és rescindir el contracte de franquícia

  • En el cas que es trenque la relació entre franquiciador i franquiciat, què succeïx amb el cànon d'entrada? Deu o no ha de tornar-lo el franquiciador? És a dir perd o no perd el franquiciat el cànon d'entrada?
  • En el cas de cessió de contracte, deu el franquiciador tornar el cànon d'entrada al franquiciat o el franquiciat ha d'exigir-se'l a la persona a qui se l'ha cedit?
  • Si el franquiciat obri un segon establiment dins de la seua zona d'exclusivitat ha de pagar un nou cànon d'entrada o el cànon d'entrada que va pagar pel primer establiment cobrix totes les obertures de la seua zona?

Amunt

 

966013173 966013174
Plaza de España, s/n. bajo
03550 - Sant Joan d'Alacant
(Alicante)