Entrar


imagen seccin

Les empreses amaguen tres de cada quatre ofertes d'ocupació: per què? com accedir a aqueixes vacants?

Tres de cada quatre ofertes d'ocupació a Espanya, aproximadament el 75% del total, es troben en el "mercat ocult", aquelles vacants que les empreses prefereixen no fer explícites i que cobreixen acudint a les seues pròpies fonts de reclutament, bases de dades, intermediaris o referències de persones de confiança, segons un estudi de Lee *Hecht Harrison, divisió del Grup Adecco.

La majoria de les persones que busquen ocupació accedeixen a les ofertes a través de la premsa, la ràdio, la televisió, borses d'ocupació i Internet, que són les que componen el mercat obert, però per aquesta via estan accedint a tan sols el 25% de totes les ofertes d'ocupació que hi ha a Espanya, i no tenint en compte el "mercat ocult", que suposa el 75% de les ofertes o fins i tot més, segons Adecco.

"Això confirma una realitat de sobres coneguda: els contactes són un dels actius més valuosos en el mercat laboral", diu l'informe

Dins d'aquest mercat ocult, una de les eines més efectives per a aconseguir una ocupació és la xarxa de contactes, coneguda com '*networking'. De fet, més de la meitat dels treballadors que es recol·loquen, el 52%, aconsegueixen el seu ús gràcies a la xarxa de contactes.

"Aquestes dades confirmen una realitat de sobres coneguda: els contactes són un dels actius més valuosos en el mercat laboral i poden ser clau per a trobar una ocupació. Les companyies valoren tindre referències positives dels candidats i prefereixen contractar a persones que vinguen recomanades per algú de confiança", apunta l'informe.

[Contactes que donen treball: ull amb cremar-los, alguns són altament inflamables]

Contactes que donen treball: ull amb cremar-los, alguns són altament inflamables

A través de la xarxa de contactes, les empreses s'estalvien costos en els processos de selecció, i, al mateix temps, eviten publicar detalls de la seua estratègia empresarial perquè no arribe a l'orella de la competència.

Per part seua, Internet (les plataformes d'ocupació, els llocs web corporatius) és el mètode pel qual dos de cada deu candidats aconsegueixen una ocupació. En menor mesura, estan les candidatures que es tramiten a través d'un intermediari (7%) i l'1% que aconsegueix una ocupació gràcies al '*redeployment', quan un candidat es recol·loca en una altra posició en la seua mateixa companyia.

Consells per a mantindre una bona xarxa de contactes

Però perquè la xarxa de contactes siga efectiva i sostenible, és necessari saber utilitzar-la correctament. El principal és interaccionar amb les persones de la xarxa periòdicament i fer que no es refrede el contacte. Pot ser a través del correu electrònic, xarxes socials o cara a cara. Per a aquesta fi, cal calibrar i trobar l'equilibri per a mantindre aquestes relacions, de tal forma que la xarxa de contactes tinga en ment a un possible candidat quan sorgisquen oportunitats.

S'han de buscar espais propicis per al benefici mutu: comunicar metes i èxits, però també pensar en l'interés de l'interlocutor. Aquesta dimensió bidireccional de la gestió del *networking implica que la xarxa de contactes necessita ser cuidada i alimentada, mantenint-la al corrent de progressos i aportant-li també informació d'utilitat.

La falta de serietat, de compromís i l'ansietat són enemics del *networking. Si els contactes s'estan implicant amb un professional, necessiten tindre la tranquil·litat de saber que no els deixaran en mal lloc i que s'actuarà amb respecte i compromís, fins i tot quan la proposta no estiga 100% alineada als interessos. Per tant, no s'haurà de recomanar mai a una persona de la qual no es tinga plena constància de la seua vàlua professional.

Així mateix, no és aconsellable pressionar i exigir massa responsabilitat a la nostra xarxa de contactes, ja que, encara que la intenció siga ajudar, si l'objectiu no està al seu abast, se sentiran frustrats per no poder donar-ho i es corre el risc que acaben evitant la relació.

Des de Lee *Hecht Harrison proposen set claus per a l'èxit en la construcció d'una sòlida xarxa de contactes:

- Generar una base de dades pròpia, basada en els interessos i objectius de cadascun.

- Tindre a mà informació concreta i clara sobre els contactes que es mantenen. Tan important és el teu objectiu com aconseguir aportar valor en els objectius dels teus contactes.

- Es tracta d'un canal excepcional per a transmetre la marca personal.

- La *proactividad és un punt clau en el procés.

- Utilització de xarxes socials adaptades al teu objectiu.

- La comunicació, si es produeix, haurà de ser veraç, transmetent així seguretat.

- Escoltar més, parlar menys. Preguntar, cuidar dels detalls, mostrar interés i respecte.

Canàries lidera el '*networking'

D'acord amb aquest estudi, els percentatges de persones recol·locades a través de la xarxa de contactes varien considerablement en funció de la comunitat autònoma.

Canàries és la que més recorre a aquesta pràctica, perquè huit de cada deu persones que es recol·loquen a la regió ho han aconseguit a través dels seus contactes. Li continuen Balears i País Basc (68% en tots dos casos), Astúries (67%) i Aragó i Galícia (60%).

Per davall de la mitjana nacional del 52% es troben Madrid i Murcia, amb un 51% i 50%, respectivament; Castella-la Manxa (42%); Andalusia i Castella i Lleó (41% en tots dos casos); Catalunya i La Rioja (40%); Cantàbria (39%); Extremadura (38%); Comunitat Valenciana (33%) i Navarresa que, amb un 20%, és la comunitat autònoma on menys es recorre a la xarxa de contactes per a la recol·locació.

Consulta la notícia original ACI

966013173 966013174
de España, s/n. bajo
03550 - Sant Joan d'Alacant
(Alicante)
adl@santjoandalacant.es